ÍNDEX DELS ANNEXOS

	1985	1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	1995	1996	1997	1998	1999	2000	P mensual
Gener		47.3	30.1	65.4	4.0	23.0	8.5	27.7	0.0	72.4	63.3	197.6	173.4	19.9	38.3	0.2	51.4
Febrer		37.8	11.2	30.4	36.8	11.0	34.5	3.0	9.9	48.5	26.5	29.1	8.3	10.8	2.7	2.0	20.2
Març		4.7	23.4	7.8	73.0	21.1	70.7	32.2	19.3	5.7	9.6	13.4		6.2	42.8	55.0	27.5
Abril		132.0	98.7	163.2	146.4	42.8	20.0	16.6	68.2	62.1	29.4	80.7	48.5	116.0	55.9	102.7	78.9
Maig		59.2	72.4	148.1	45.2	133.8	19.0	133.5	88.2	84.2	69.6	90.4	97.3	74.3	105.2		87.2
Juny		54.4	35.3	134.9	160.2	135.8	30.7	101.9	36.3	35.8	185.7	76.1	66.3	12.7	119.6		84.7
Juliol		37.2	182.6	23.9	83.1	77.0	20.6	161.1	22.6	34.8	39.9	57.1	53.5	45.5	67.0		64.7
Agost		12.8	63.7	47.4	85.4	66.6	46.8	69.5	100.2	47.3	41.3	162.8	120.0	101.9	72.3		74.1
Setembre		146.4	62.9	42.8	64.2	67.3	122.7	153.3	66.6	107.0	117.3	64.7	54.3	89.2	143.2		93.0
Octubre	57.3	51.8	199.7	90.0	23.4	71.5	51.9	117.2	111.7	107.0	46.9	21.1	6.0	47.8	108.2		74.1
Novembre	85.7	25.2	21.8	41.4	181.8	57.7	51.6	27.5	20.1	152.4	74.4	145.0	119.5	18.0	75.1		73.1
Desembre	49.1	8.9	56.9	22.5	46.6	33.8	23.7	54.3	36.6	14.6	165.6	127.8	152.7	37.2	18.0		56.6
mm annuals		617.7	858.7	817.8	950.1	741.4	500.7	897.8	579.7	771.8	869.5	1065.8	899.8	579.5	848.3	P anual	*785.6*

Taula 1. Dades mensuals de pluviometría de l'observatori metereològic de Sort. Font: Ramon Baylina.

	1985	1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	1995	1996	1997	1998	1999	2000	T mitjana
Gener		4.2	2.8	6.1	3.2	3.9	3.4	2.6	3.8		5.0	5.5	4.0	4.8	4.1	3.3	4.1
Febrer		3.7	5.9	4.9	5.6	9.2	4.4	5.7	5.8	5.9	7.7	4.8	7.6	7.9	6.3	8.0	6.2
Març		8.9	8.6	8.6	11.1	10.0	10.0	8.6	8.1	11.2	8.5	8.2	12.0	10.3	8.6	9.4	9.5
Abril		8.4	12.5	10.5	8.7	9.7	9.4	12.0	10.2	9.9	12.0	11.4	13.0	8.9	10.8	9.9	10.5
Maig		17.6	13.5	14.0	15.8	15.3	13.3	16.0	13.4	14.6	14.8	14.3	14.8	14.8	16.0		14.9
Juny		20.4	17.3	16.8	18.0	18.5	18.5	15.1	18.7	19.3	17.8	18.7	17.6	19.1	18.5		18.2
Juliol		23.3	21.2	20.4	22.6	22.1	22.0	20.3	21.0	23.1	21.5	20.4	20.1	21.3	21.7		21.5
Agost		22.2	21.9	21.5	21.4	21.7	23.0	21.4	21.2	22.9	21.0	19.2	21.1	21.2	21.1		21.5
Setembre		19.7	19.6	17.7	17.1	18.4	18.0	16.7	15.4	16.0	15.3	14.5	18.1	17.3	17.3		17.2
Octubre	15.1	15.0	12.5	13.2	13.1	13.3	10.6	10.8	9.9	12.8	14.6	12.3	14.4	11.8	12.5		12.8
Novembre	6.7	8.5	7.4	7.4	8.9	7.9	6.6	8.9	6.7	9.5	8.8	7.2	8.1	6.6	6.3		7.7
Desembre	5.6	4.4	5.3	5.5	6.4	1.6	4.9	4.4	4.5	4.8	5.6	5.7	5.7	4.5	3.6		4.8
T anuals		13.0	12.4	12.2	12.7	12.6	12.0	11.9	11.6	13.6	12.7	11.9	13.0	12.4	12.2		12.4

Taula 2. Dades mensuals de temperatura de l'observatori metereològic de Sort. Font: Ramon Baylina.

ANNEX 2: Propostes d'actuació recollides en el Pla General de Política Forestal elaborat per la Direcció General del Medi Natural (Setembre de 1994).

Apartat 5.2.1. Prevenció d'incendis forestals

Normativa

A.1) "Normativa sobre actualització de les legislacions existents en la matèria sobre urbanitzacions, abocadors, línies elèctriques, autopistes i altres activitats amb risc d'incendi forestal"

A.2) "Adequació i enduriment de la normativa sobre accions legals en les causes dels incendis provocats"

A.3) "Normativa sobre valoracions de danys i perjudicis en incendis forestals"

A.4) "Revisió de les zones declarades d'alt risc d'incendi forestal"

Estudis

B.1) "Disseny de la xarxa de punts d'aigua"

B.2) "Valoració de danys i perjudicis en incendis forestals. Criteris matemàtics, socials, etc, a aplicar, en funció de la situació comarcal"

B.3) "Disseny de la xarxa de vigilància més adient pel territori de Catalunya"

Inversions

C.1) "Noves construccions en la xarxa de vigilància fixa"

C.2) "Noves construccions en la xarxa de punts d'aigua"

C.3) "Ampliació, millora i manteniment de la xarxa de transmissions"

C.4) "Millora de la xarxa viària forestal en matèria de prevenció i extinció d'incendis"

C.5) "Planificació d'una xarxa de tallafocs amb la creació i/o reforçament de tallafocs biològics"

C.6) "Programes de conscienciació ciutadana en la prevenció dels incendis"

C.7) "Creació de nous grups d'intervenció immediata i manteniment d'aquests i dels ja existents"

C.8) "Potenciació i millora de la vigilància aèria"

C.9) "Tractaments silvícoles per a la prevenció d'incendis forestals i elecció de les espècies més adients a les repoblacions"

C.10) "Regulació de la millora de les pastures per a protegir les masses dels incendis forestals"

C.11) "Foment del ramat als boscos mediterranis per reduir el perill d'incendi forestal"

Ajuts

D.1) "Foment d'un voluntariat motivat i organitzat mitjançant ajuts a les Unitats de Voluntaris i a les Agrupacions de Defensa Forestal"

D.2) "Ajuts per a la construcció de punts d'aigua i tractaments silvícoles de prevenció"

D.3) "Ajuts per introduir el ramat en àrees amb risc d'incendi forestal"

Apartat 5.2.3. Lluita contra l'erosió

Normativa

A.1) "Instruccions pel seguiment de la regeneració d'àrees cremades"

A.2) "Declaració de zones de repoblació forestal obligatòria"

A.3) "Instruccions per a la redacció de projectes o informes per a la correcció hidrològico-forestal"

Estudis

B.1) "Avaluació de les superfícies cremades i seguiment de la regeneració mitjançant teledetecció"

B.2) "Recopilació d'informació dels programes de recerca sobre l'evolució de la vegetació i del sòl després dels incendis"

B.3) "Inventari i cartografia dels terrenys erosionables i de risc potencial de Catalunya"

B.4) "Avaluació de la càrrega ramadera idònia i de les tècniques de pasturatge adequades en les zones de pastures de muntanya"

B.5) "Declaració de zones de repoblació forestal obligatòria"

B.6) "Revisió de les tècniques de disseny de les obres transversals i longitudinals"

Inversions

C.1) "Tractaments silvícoles per a millorar les àrees cremades en forests públiques"

C.2) "Treballs de repoblació a les zones declarades de repoblació forestal obligatòria"

C.3) "Redacció de Projectes de Correcció Hidrològico-Forestal"

C.4) "Execució de les obres de correció hidrològica"

Ajuts

D.1) "Ajuts per a la redacció i execució d'obres de correcció hidrològica"

D.2) "Restauració d'àrees cremades de propietat privada"

Apartat 5.3.9. Protecció i millora dels pasturatges.

Normativa

A.1) "Inclusió als Projectes d'Ordenació i als Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal dels aprofitaments de pastures"

A.2) "Acotament d'àrees al bestiar en zones protectores, en zones de regeneració i després d'incendis"

A.3) "Normes orientatives sobre la regulació de l'equilibri bosc-pastures amb criteris silvo-ramaders actualitzats"

A.4) "Regulació per impedir la reducció de la superfície ramadera"

A.5) "Regulació de les càrregues de pasturatges"

Estudis

B.1) "Compatibilització de les repoblacions amb la introducció d'espècies arbustives aptes per al pastoreig"

B.2) "Introducció d'espècies forestals resistents al pastoreig"

B.3) "Estudis d'implantació dels sistemes silvo-pastorals"

B.4) "Inventari de les possibilitats i realització de Plans d'Ordenació Ramadera"

B.5) "Establiment de prats de muntanya amb les espècies herbàcies de gran producció"

B.6) "Avaluar el valor nutritiu dels arbustos farratgers i dels subproductes de la silvicultura mediterrània"

Inversions

C.1) "Augment de la qualitat de les pastures en boscos públics en 200 ha anuals. Realització de sembres selectives en parcel·les experimentals"

C.2) "Treballs de renovació de prats de muntanya i de diversificació d'espècies"

C.3) "Construcció i manteniment d'infraestructures: pletes, tancaments, refugis, sembres, abeuradors, passos per al bestiar, etc, en boscos públics"

C.4) " Programes de formació i capacitació ramadera"

Ajuts

D.1) "Per a la introducció i conservació de races autòctones de muntanya"

D.2) "Per a la conservació i millora de les zones de pasturatge en boscos privats. Tanques protectores, repoblacions forestals, millores pastures, introducció espècies arbòries productives, regeneració prats naturals amb tècniques que no produeixin erosió al sòl, punts d'aigua per abeurar el bestiar, camins, mànegues de maneig (sanitat), tanques entre veïns (termenals)"

D.3) "Foment de l'associacionisme entre els productors de pastures i els ramaders"

Apartat 5.3.10. Aprofitaments cinegètics

Normativa

A.1) " Establiment d'una denominació d'origen per a la perdiu"

A.2) " Actualització i desenvolupament de la normativa sobre plans d'aprofitament cinegètic. Cada àrea ha de disposar d'un Pla d'actuació cinegètica. no podran existir zones sense pla d'aprofitament"

A.3) "Normativa d'establiment de l'examen del caçador"

A.4) "Creació d'un Centre Català de la Caça"

Estudis

B.1) "Establiment d'una etiqueta de denominació de qualitat per a la perdiu roja i la perdiu xerra provinents de granja"

B.2) "Estudi sobre la densitat de la perdiu roja (Alectoris rufa) a les diferents comarques catalanes"

B.3) "Estudi sobre la densitat de la perdiu xerra (Perdix perdix) a la seva àrea de distribució"

B.4) "Estudi sobre la situació d'espècies cinegètiques en situació precària"

B.5) "Estudis sobre tècniques i productes repelents per a espècies cinegètiques de caça major"

B.6) "Seguiment de l'estat sanitari del conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)"

B.7) "Estudi per al control de la població del porc senglar (biològic i sanitari)"

B.8) "Programa de sanejament sanitari de les granges cinegètiques"

B.9) "Elaboració d'un Pla d'Avaluació de les necessitats actuals i futures, d'espècies cinegètiques"

B.10) "Estudi per l'establiment d'una assegurança obligatòria per danys produïts per les espècies cinegètiques"

B.11) "Estudis per al control de poblacions d'animals que esdevenen perjudicials"

Inversions

C.1) "Construcció dels equipaments necessaris per fer front a les necessitats de repoblació cinegètica"

C.2) "Edició anual de fulletons divulgatius de la normativa de caça"

C.3) "Elaboració de fulletons divulgatius sobre tècniques de millora i recuperació d'hàbitats per afavorir diferents espècies cinegètiques"

C.4) "Campanya d'afavoriment del turisme cinegètic"

Ajuts

D.1) " Per a la redacció i execució de Plans de Gestió Cinegètica"

D.2) "Establiment de compensacions per canvis en la gestió de conreus que afavoreixin la fauna cinegètica"

Apartat 5.3.11. Aprofitaments piscícoles

Normativa

A.1) "Redactar un Reglament que adeqüi el conveni amb la federació de Pesca pel qual s'estableix:

un pla d'aprofitament piscícola per a cada zona de pesca controlada
la creació d'una vigilància específica dels rius
normativa sobre repoblacions "

Estudis

B.1) "Elaboració d'un Pla d'Avaluació de necessitats actuals i futures, d'espècies piscícoles a repoblar"

B.2) "Programa de sanejament sanitari de les piscifactories pròpies"

B.3) "Endegament del programa de cria de la truita comuna autòctona a les piscifactories pròpies"

B.4) "Estudis sobre la recuperació de les poblacions de cranc de riu d'interès piscícola i biològic"

Inversions

C.1) " Establiment dels Plans de Gestió en zones de pesca controlada gestionats per la pròpia Administració"

ANNEX 3. Ordre de pesca

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 3096 - 10-03-2000

Departament de Medi Ambient

ORDRE de 29 de febrer de 2000, per la qual s’estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2000.

D’acord amb el que disposen la Llei de pesca fluvial, de 20 de febrer de 1942, i el seu Reglament, de 6 d’abril de 1943, i les disposicions concordants, es fixen els períodes hàbils de pesca i les normes generals aplicables a la pesca en aigües continentals de Catalunya.

Vistes les lleis 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, i 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres;

A proposta del Conselh Generau d’Aran;

Escoltat el Consell de Pesca Continental de Catalunya i a proposta de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic,

Ordeno:

Article 1

Horari hàbil

A les aigües continentals públiques i privades, l’horari hàbil de pesca és des d’una hora abans del sol ixent fins a una hora després de la posta, d’acord amb l’horari oficial.

L’anguila (Anguilla anguilla) i el silur (Silurus glanis) tenen una reglamentació especial, que es detalla als articles 11 i 12.d).

Article 2

Espècies pescables i dimensions mínimes

2.1 A l’annex 1 s’especifiquen les espècies que poden ser objecte de pesca i les dimensions mínimes que han de tenir en cada cas, amb l’excepció esmentada a l’article 10.5. Els exemplars d’una mida inferior a la longitud que s’expressa han de ser retornats immediatament a l’aigua, sigui quin sigui l’art de pesca utilitzat. Les espècies de la fauna autòctona no incloses en aquest annex no es poden pescar.

La longitud dels peixos es compta des de l’extrem de la boca fins al punt mitjà de l’aleta caudal.

2.2 No s’autoritza la pesca de les espècies protegides ni de les espècies següents: Barb cua-roig (Barbus haasi) i Madrilleta roja (Rutilus arcasii).

Article 3

Límit de captures

Hi ha limitació màxima de captures, d’acord amb l’article 10.7 i amb l’apartat a) de l’article 12 d’aquesta Ordre. També hi pot haver limitació màxima de captura d’altres espècies piscícoles en les zones de pesca controlada quan ho estableixi així la seva reglamentació.

Article 4

Xarxes i ralls

Únicament s’autoritza l’ús de les xarxes i els ralls (aquests últims només per a les persones que de manera tradicional ho feien fins a la data) en els llocs i les condicions següents:

a) Només es poden autoritzar determinats tipus de xarxes en els llocs, en l’època i per a les espècies especificades a l’apartat següent, i en cap cas no poden ocupar més de la meitat de l’amplada del curs de l’aigua en el moment de pescar. La mida de la malla o llum es refereix a la xarxa convenientment mullada.

b) Comarques de Tarragona: a l’Ebre i als estanys interiors del delta de l’Ebre, aigua avall del pont penjant d’Amposta, la Secció de Conservació de la Natura de Tarragona pot autoritzar, perquè es tracta d’una activitat tradicional fortament arrelada, la utilització de filat de malla o llum de 35 mm de costat com a mínim per capturar únicament les espècies marines i d’aigües salabroses següents: carpa, llissa vera, llissa calua, llissa petita, llobarro i pleuronectiformes (peixos plans). Època: xarxes, des de l’1 d’octubre fins al 28 de febrer; ralls, tot l’any, excepte en el període de fresa de la carpa, durant els mesos de març, abril i maig. Amb el rall només es poden pescar carpes i les diferents espècies de llisses.

c) L’expedició d’autoritzacions de rall es pot fer en els 30 dies naturals següents a la publicació d’aquesta Ordre al DOGC.

Article 5

Zones de pesca controlada

5.1 Són les zones de les aigües continentals que, per les seves condicions biològiques o piscícoles, tenen una regulació especial. Són zones contínues o conques i canals adjacents, amb límits concrets. Els afluents que desguassen en aquestes zones també es consideren de pesca controlada en els darrers 50 m.

Per pescar en aquestes zones és necessari tenir la llicència de pesca, l’assegurança obligatòria i un permís personal i intransferible que, en el cas de salmònids, té la durada d’un dia.

Es farà la publicitat i la difusió necessàries per informar sobre la relació de zones de pesca controlada existents per a la temporada present.

5.2 Zones de pesca controlada professional.

D’acord amb la Resolució de la Direcció General del Medi Natural de 23 de setembre de 1996, es va prorrogar la concessió de pesca als estanys de l’Encanyissada i de la Tancada. En aquestes zones no es pot superposar cap tipus de zona de pesca controlada esportiva ni de règim especial.

5.3 Zones de pesca controlada sense mort per a salmònids.

A les zones de pesca controlada sense mort únicament es pot pescar amb mosca ortodoxa (amb cua de rata) i buldau, autoritzat només ple d’aigua o d’aire (màxim 2 mosques); amb hams sense mort que evitin els danys (sense arponet). A Era Val d’Aran, aquesta última mesura és voluntària.

Aquest permís –d’un dia de durada– per pescar sense mort només es pot utilitzar per a aquesta finalitat. Els exemplars capturats s’han de retornar a l’aigua amb la cura i la precaució adients per evitar-los danys.

5.4 Zones de pesca controlada intensiva.

Són zones que, per les seves característiques particulars, tenen una reglamentació especial pel que fa a períodes de pesca, repoblacions i captures.

La pesca hi és permesa durant tot l’any i són zones que poden ser repoblades amb exemplars adults de mida pescable seguint els requisits que estableix l’article 14.

Les zones de pesca controlada intensiva no poden localitzar-se en les zones de truita (annex 3), ni en zones d’aigües d’alta muntanya (annex 4), ni en espais naturals de protecció especial, ni en reserves naturals de fauna salvatge. Se n’exceptuen les masses d’aigua artificials (embassaments) i les aïllades de la xarxa fluvial.

Les zones de pesca controlada intensiva poden ser sense mort i només s’hi pot pescar d’acord amb la reglamentació que estableix l’article 5.3.

5.5 Zones de pesca controlada de ciprínids.

A més del permís diari, es pot utilitzar un permís, personal i intransferible, vàlid per a tota la temporada de pesca. Els pescadors de més de 65 anys i els menors de 14 gaudeixen de permís gratuït. El límit d’aquest tipus de permisos és del 20% de la quota diària de la zona.

5.6 Trams de pesca controlada infantil.

És un tram de riu dins d’una zona de pesca controlada destinat a l’ensenyament i la formació dels menors de 14 anys en els arts i les tècniques de la pesca fluvial.

5.7 Senyalització.

a) En les plaques de zona de pesca controlada hi ha de figurar el número de matrícula que s’assigna a la relació de les zones de pesca controlada establertes per a aquesta temporada.

b) En les plaques hi ha de figurar, a més, les sigles T en els trams de truites, AM en els trams d’alta muntanya, SM en els trams sense mort, TRE en els trams amb règim especial i INT en els trams intensius.

c) Les sigles anteriors poden coexistir en els casos següents: T/SM, AM/SM i INT/SM.

d) Els límits de les zones de pesca controlada s’han de senyalitzar prop del riu o el marge amb els senyals de la zona, muntats sobre un pal de color verd (alternant franges de 10 cm clares i fosques).

5.8 Permisos en zones de pesca controlada.

a) Els llocs d’expedició dels permisos de pesca figuren a la relació de les zones de pesca controlada establertes per a aquesta temporada. En tots aquests llocs hi ha d’haver un llibre de reclamacions amb fulls fixos numerats correlativament, o amb fitxes numerades correlativament, a disposició dels pescadors.

b) L’expedició dels permisos de pesca es farà des de les 17.00 hores del dia anterior.

c) Les entitats col·laboradores que gestionen els diferents tipus de zones de pesca controlada vetllaran perquè qualsevol pescador pugui obtenir el permís de pesca pertinent, d’acord amb el nombre de permisos màxims fixat en el pla tècnic de gestió piscícola corresponent.

Article 6

Zones lliures de pesca

6.1 Es consideren zones lliures de pesca les aigües continentals no delimitades en una zona de pesca controlada, ni incloses dins d’un refugi de pesca, ni en el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ni en una reserva de fauna, ni en un espai natural protegit en el qual estigui explícitament prohibit.

6.2 Per poder pescar en una zona lliure és necessari tenir la llicència de pesca i l’assegurança obligatòria.

6.3 El nombre màxim de captures i els arts permesos són els que expressen els articles 10, 11 i 13 d’aquesta disposició.

6.4 Les zones lliures de pesca sense mort, detallades a l’annex 7, són zones en què, per les seves característiques, s’aplica la reglamentació que fixa l’article 5.3, però sense la necessitat de tenir un permís de pesca.

Article 7

Refugi de pesca

És un refugi biològic on és vedat o prohibit pescar, per tal de protegir-ne o fomentar-ne la fauna ictiològica. Tampoc no es pot repoblar amb cap espècie piscícola, amb l’excepció d’espècies protegides. És prohibit recol·lectar-ne els esquers naturals que defineix l’article 10.9.

Amb motiu de la protecció i el foment de la fauna ictiològica, per a aquesta temporada s’han fixat els refugis que es detallen a l’annex 2.

Article 8

Plans tècnics de gestió piscícola (PTGP). Creacions i modificacions de zones de pesca controlada i de refugi

8.1 Els PTGP són l’eina necessària per a la planificació piscícola, amb l’objectiu d’organitzar la gestió de les zones de pesca controlada de manera que s’asseguri la renovabilitat dels recursos piscícoles i la compatibilitat amb la conservació dels ecosistemes aquàtics continentals.

8.2 Els PTGP de cada zona de pesca controlada els ha de redactar i presentar als respectius Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient l’entitat col·laboradora que gestioni aquesta zona de pesca controlada.

8.3 Els PTGP han de tenir l’informe dels consells territorials de pesca respectius.

8.4 Qualsevol proposta de modificació o creació de les zones de pesca controlada s’ha de fer mitjançant el Pla Tècnic de Gestió Piscícola corresponent, degudament emplenat seguint el model normalitzat per la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic.

8.5 Les propostes de creació o modificació de les zones de pesca controlada i els plans tècnics de gestió piscícola, o dels refugis de pesca, s’han de presentar als Serveis Territorials respectius del Departament de Medi Ambient abans del dia 1 d’octubre.

Article 9

Espais naturals protegits

9.1 La pesca als espais naturals protegits (declarats segons l’article 21 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i l’article 35 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals) es regeix per la normativa específica de cada espai.

9.2 Les creacions o les modificacions de les zones de pesca o dels refugis de pesca a l’interior dels espais naturals protegits han de tenir l’informe favorable dels seus òrgans gestors.

Article 10

Truita comuna (Salmo trutta) i truita irisada o arc-iris (Oncorhyncus mykiss)

10.1 El període hàbil general per a la pesca de la truita és el comprès entre el segon dissabte de març (dia 11) i el dia 31 d’agost, incloses ambdues dates, menys per a les excepcions que es fan a la relació de les zones de pesca controlada establertes per a aquesta temporada. A les zones de pesca sense mort es prorroga fins al 30 de setembre, inclòs.

10.2 Per a totes les espècies objecte d’aprofitament piscícola que viuen en les aigües habitades per la truita comuna assenyalades a l’annex 3 d’aquesta Ordre, el període hàbil de pesca és el de la truita comuna.

10.3 Masses d’aigua en règim especial: són zones on s’autoritza la pesca de la truita amb canya durant tot l’any. És zona de pesca en règim especial l’embassament de Susqueda (Ter), l’embassament de Sant Ponç (Cardener, conca del Llobregat), l’embassament de la Baells (Llobregat), Oliana (Segre), el llac de Puigcerdà (Segre), Alòs de Balaguer (Segre), Sant Llorenç de Montgai (Segre), Santa Anna (Noguera Ribagorçana), Canelles (Noguera Ribagorçana), Talarn o Sant Antoni (Noguera Pallaresa), Terradets o Cellers (Noguera Pallaresa) i l’embassament de Rialp (Segre). Els límits s’especifiquen a l’annex 5.

10.4 Per a les masses d’aigua que es consideren d’alta muntanya, que es detallen a l’annex 4, el període hàbil està comprès entre el segon dissabte de maig (dia 13) i el 30 de setembre, incloses ambdues dates.

10.5 A causa de les diferències morfològiques de les truites i de les diferències ecològiques dels rius del vessant nord-pirinenc, en els afluents d’Era Garona i en algunes zones de pesca controlada d’alta muntanya que s’especifiquen a l’annex 4 es permet la pesca d’exemplars d’una mida no inferior a 16 cm quan ho estableixi la reglamentació de la zona.

10.6 La pesca en els estanys que es glacin només es pot practicar quan la superfície desglaçada sigui de més del 90%.

10.7 El límit màxim de captures és de 8 exemplars per pescador i dia en tota mena de zones de pesca, excepte a Era Val d’Aran, on és de 14; a les zones de pesca intensiva, que serà de 10, i en els casos inclosos a l’article 15.1. A totes les zones de pesca controlada, incloses les ubicades a les zones de reserva genètica de truita indicades a l’annex 6, és el que indica el seu pla tècnic de gestió, i no pot superar en cap cas els límits màxims abans esmentats. A les zones lliures incloses en les zones de reserva genètica de truita, el límit màxim és de 6 exemplars per pescador i dia.

10.8 Es prohibeix l’ús d’hams més petits que el núm. 7 en la pesca de la truita amb esquer natural a les comarques de Girona.

10.9 Esquers permesos.

S’autoritzen, amb les restriccions que puguin establir els plans tècnics de gestió de cada zona de pesca controlada, els esquers naturals següents: cucs de terra (anèl·lids), mosques, frigànids, cucs de funda, cuques de riera, dragues o perles (efemeròpters, tricòpters, plecòpters, ortòpters). La tenya o cuc de mel (Galleria mellaeonella) s’autoritza únicament a Era Val d’Aran.

S’autoritzen tots els esquers artificials amb l’excepció de l’arrossegament de fons (nimfa amb plom d’arrossegament); cap llinya no pot tenir més de 3 mosques artificials.

Tots els altres esquers són prohibits, i també el grumeig.

10.10 Zones de reserva genètica de truites.

Són conques tancades en les quals les poblacions de truites són autòctones i presenten unes característiques genètiques pròpies en la totalitat dels individus. Aquesta consideració es basarà en l’estudi científic pertinent, d’acord amb les tècniques de genètica molecular corresponents.

En aquestes zones s’han de prendre mesures encaminades a conservar aquestes poblacions.

Es prohibeixen les repoblacions ictiològiques en aquestes conques.

A l’annex 6 s’assenyalen els trams que tenen la consideració de zona de reserva genètica de truita.

10.11 És prohibit pescar 50 m avall d’una presa o resclosa a les zones de truites i a les zones d’aigües d’alta muntanya.

10.12 El resultat de les captures no es pot comercialitzar ni vendre. Només es permet el comerç, la venda i el consum en establiments públics de la truita procedent de centres piscícoles privats, sempre que se’n pugui acreditar la procedència.

Article 11

Anguila (Anguilla anguilla)

11.1 S’entén per angula la cria d’anguila que no sobrepassa els 10 cm de longitud, comptats des de l’extrem de la boca fins a l’extrem de l’aleta caudal.

11.2 S’entén per anguiló la cria d’anguila que fa entre 10 i 35 cm de longitud, comptats des de l’extrem de la boca fins a l’extrem de l’aleta caudal. La pesca de l’anguiló és prohibida.

11.3 S’entén per anguila l’adult d’aquesta espècie que faci més de 35 cm.

11.4 La pesca de l’angula es regula, pel que fa a la pesca al delta de l’Ebre, per l’Ordre de 30 de juliol de 1999 (DOGC núm. 2952, de 16.8.1999), i a les comarques de Girona, per l’Ordre de 16 de juliol de 1997, per la qual es regula la pesca de l’angula als rius Daró, Ter, Riuet, Fluvià, Muga i al rec del Molí i el grau de Santa Margarida (DOGC núm. 2442, de 28.7.1997).

A la resta de les aigües continentals queda prohibida la pesca de l’angula.

11.5 Es recorda la prohibició d’utilitzar fonts lluminoses per a la pesca de l’angula i de l’anguila.

11.6 L’anguila es pot pescar només amb canya i cal tenir la llicència de pesca i l’assegurança obligatòria. Es pot pescar tant de dia com de nit.

Article 12

Resta d’espècies de peixos

a) La repoblació amb exemplars de les espècies silur, sandra (luciperca), luci, perca americana, peix sol, peix gat, gardí, alburn i altres espècies exòtiques o al·lòctones és prohibida i pot ser objecte de les actuacions sancionadores, administratives i penals que, si s’escau, corresponguin. Qualsevol exemplar d’aquestes espècies que el pescador vulgui emportar-se, haurà de ser sacrificat en el moment de la captura. Per a aquestes espècies no existeix quota o limitació de captures, excepte les que es puguin fixar en cada zona de pesca controlada segons el seu PTGP o en les zones de pesca professional.

Per a la resta d’espècies pescables, s’autoritza a emportar-se o sacrificar 15 exemplars com a màxim, excepte els que es puguin fixar en cada zona de pesca controlada segons el seu PTGP o en les zones de pesca professional.

b) Només s’autoritza la utilització de canyes de pescar, amb un màxim de dues canyes a l’abast de la mà, excepte en els casos que s’especifiquen a l’article 4. La resta d’arts queden prohibits.

c) S’autoritza el grumeig amb esquers naturals i engolats elaborats exclusivament per a la pesca de ciprínids. Aquests poden ser llançats utilitzant llançaengolats i altres arts similars.

d) El silur es pot pescar de nit fins a les 24 hores en l’àmbit definit a l’article 14.2

Article 13

Cranc de riu

13.1 El cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) ha estat protegit des de l’any 1994, raó per la qual n’és prohibida la captura, la tinença, el tràfic i la venda, i recollir-ne els ous o les cries.

13.2 Es prohibeix la comercialització i la tinença en viu de qualsevol espècie de cranc de riu.

13.3 Cranc roig o americà (Procambarus clarkii).

a) Atès el caràcter invasor d’aquesta espècie, no s’estableix període de veda per a aquest cranc, que es pot pescar sense limitació d’exemplars per pescador. D’acord amb l’article 13.2, tots els exemplars pescats hauran de ser sacrificats en el moment de la pesca.

b) Per a la pesca del cranc roig s’autoritza l’ús de gambers i nanses.

c) Queda prohibida la comercialització de les captures de cranc roig de les maresmes. Únicament es permet el comerç, la venda i el consum en establiments públics del cranc roig procedent d’importacions o de centres piscícoles privats, sempre que se’n pugui acreditar la procedència.

d) Atesos els tractaments que s’estan portant a terme al delta de l’Ebre per al control de la població de cranc roig, es prohibeix la captura d’aquesta espècie al delta de l’Ebre durant els mesos de novembre i desembre.

13.4 La repoblació amb exemplars de qualsevol espècie exòtica o al·lòctona de cranc de riu és prohibida i pot ser objecte de les actuacions sancionadores, administratives i penals que, si s’escau, corresponguin.

Article 14

Repoblació i introducció d’espècies

14.1 La repoblació de les aigües continentals requereix l’autorització prèvia de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic.

14.2 Amb la finalitat d’evitar desequilibris biològics i la introducció de malalties i epizoòties en les poblacions naturals, és prohibit alliberar i introduir espècies autòctones, exòtiques o introduïdes de peixos i altres organismes de la fauna fluvial, sense l’autorització prèvia de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic.

14.3 Es prohibeix la repoblació amb truita irisada o arc-iris a les zones de truites i a les zones d’aigües d’alta muntanya, excepte en basses o aigües artificials aïllades de la xarxa fluvial que no permetin el seu pas a les zones on habita la truita comuna, i que són exclusivament l’estany de Montcortés i la bassa d’Oles.

14.4 Resta prohibit fer repoblacions piscícoles a l’interior dels refugis de pesca, en les zones de reserva genètica de truites i en les zones on s’han diagnosticat poblacions autòctones de truita pirinenca.

14.5 A Era Val d’Aran, les autoritzacions per repoblar o alliberar espècies pescables definides als apartats 1 i 2, així com definir i concretar les limitacions i les prohibicions establertes als apartats 3 i 4 d’aquest article, seran competència del Conselh Generau d’Aran.

Article 15

Pesca en el rius que limiten amb la Comunitat Autònoma d’Aragó

15.1 La Comissió Tècnica Coordinadora de la Gestió Piscícola de les masses d’aigua compartides entre Catalunya i Aragó i que engloba la Comissió de la Noguera Ribagorçana i la Comissió de l’embassament de Riba-roja proposarà les mesures de gestió per tal de millorar i coordinar la gestió piscícola de les aigües que limiten amb la Comunitat Autònoma d’Aragó.

15.2 A la Noguera Ribagorçana i als seus embassaments, des del límit del terme municipal de Vielha fins al pont del poble d’Albesa, són vàlides tant les llicències de pesca expedides per la Diputació General d’Aragó com les expedides per la Generalitat de Catalunya.

15.2.1 Període hàbil de pesca:

a) Aigües d’alta muntanya: des del 13 de maig fins al 30 de setembre (ambdós inclosos).

b) Zona de truites: des de l’11 de març fins al 31 d’agost (ambdós inclosos).

15.2.2 Límit de captures:

El límit màxim de captures és de 6 truites per pescador i dia.

15.2.3 Aquesta Ordre té efectes en els trams següents de la Noguera Ribagorçana fins al pont del poble d’Albesa:

a) En els trams en què discorre pel territori de Catalunya.

b) Les aigües que són compartides amb la Comunitat Autònoma d’Aragó.

15.3 A l’embassament de Riba-roja (Ebre) i els seus afluents són vàlides tant les llicències de pesca expedides per la Diputació General d’Aragó com les expedides per la Generalitat de Catalunya en els límits següents:

En la part superior: presa de l’embassament de Mequinença, a l’Ebre; pont de la carretera de la Granja d’Escarp a Serós, al Segre, i pont de l’autopista A-2, al Cinca.

En la part inferior: presa de l’embassament de Riba-roja, a l’Ebre, i aiguabarreig amb el barranc de Taberner, al Matarranya.

15.3.1 El període hàbil de pesca quedarà fixat pel Pla tècnic de gestió de les zones de pesca controlada.

15.4 Per practicar la pesca esportiva en aquestes masses d’aigua compartides, els pescadors amb llicències de pesca expedides per la Diputació General d’Aragó queden exempts del compliment de tenir una assegurança que cobreixi l’obligació d’indemnitzar els danys que es puguin causar ells mateixos i els que puguin produir a tercers, excepte per pescar en la zona de pesca controlada intensiva d’Alfarràs.

Article 16

16.1 Els guardes de pesca fluvial de la Federació Catalana de Pesca, els nomena la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic i tenen encomanades les funcions de demanar la documentació necessària, inspeccionar qualsevol objecte apte per pescar o emportar-se peixos vius o morts, redactar denúncies, decomissar estris de pesca, embarcacions, peixos i aparells del pescador denunciat. Per a les seves tasques, els guardes de pesca fluvial tenen una dependència funcional del corresponent cap de comarca d’agents rurals o del cap d’agents forestals d’Era Val d’Aran, el qual coordinarà les seves actuacions d’acord amb les societats de pescadors que tinguin encomanada la gestió de la pesca dels trams fluvials.

16.2 Totes les zones de pesca controlada han de ser vigilades, com a mínim, per un guarda de pesca fluvial.

Disposicions finals

—1 Es faculta la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic per modificar els períodes hàbils i les zones de pesca i modificar el seu pla tècnic de gestió, amb la finalitat de conservar qualsevol de les espècies o l’hàbitat aqüícola continental, si les condicions biològiques, climatològiques o tècniques ho aconsellen.

—2 Les espècies objecte d’aprofitament piscícola són les que es detallen a l’annex 1 d’aquesta Ordre.

—3 La senyalització dels terrenys sotmesos a règim especial de pesca s’adaptarà al que disposen les resolucions de la Direcció General del Medi Natural de 25 de gener de 1983, de 28 de novembre de 1983 i de 31 de gener de 1986 (DOGC núm. 306, 396 i 672, respectivament).

—4 Les prohibicions i les limitacions generals que no es recullin en aquesta Ordre es regeixen pel que disposen la Llei de pesca fluvial vigent i el seu Reglament, i per la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. Només s’autoritza la utilització de peix viu o mort com a esquer a les zones de pesca controlada indicades a la relació de les zones de pesca controlada establertes per a aquesta temporada i en el tram de l’Ebre aigua avall del terme municipal de Flix.

—5 Queden derogades les disposicions del mateix rang o inferior que s’oposin a aquesta Ordre, la qual entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.

—6 Els pesos o "ploms" utilitzats per a la pràctica de la pesca en els concursos i les zones de pesca infantil han de ser d’altres materials que no siguin contaminants ni tòxics com el plom i que siguin respectuosos amb el medi, com ara el bismut, l’estany o els polímers plàstics. Se n’exceptuen els que tinguin un pes entre 0,01 i 3 gr.

—7 En totes les matèries que siguin competència del Conselh Generau d’Aran, les sol·licituds pertinents i la documentació necessària es presentaran a les dependències del Conselh Generau d’Aran per a la seva tramitació.

Barcelona, 29 de febrer de 2000

Felip Puig i Godes. Conseller de Medi Ambient

ANNEX 4. Ordre de Cacera

Ordre de vedes

Temporada 1999-2000

Atenció: Cal tenir present que, actualment, les competències, de la Direcció General Medi Natural han estat transferides a la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic del Departament de Medi Ambient.

ORDRE

de 12 de juliol de 1999, per la qual es fixen les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 1999-2000 a tot el territori de Catalunya.

Vistos l’article 23 de la Llei de caça de 4 d’abril de 1970 i l’article 25 del seu Reglament de 25 de març de 1971, sobre limitacions i èpoques hàbils de caça aplicables a les diferents espècies;

Vistes la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, i les ordres de 23 de novembre de 1994 i de 10 d’abril de 1997, per les quals s’amplien les relacions d’espècies protegides a Catalunya;

Vista la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres;

Vista la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal;

Vist que els consells territorials de caça han emès informe sobre el projecte i que se n’ha donat coneixement al Consell de Caça de Catalunya, segons estableixen els articles 4.b) i 6.a) del Decret 108/1985, de 25 d’abril;

Vist l’informe del Conselh Generau dera Val d’Aran i a proposta de la Direcció General del Medi Natural,

Ordeno:

Article 1

Espècies cinegètiques

Les espècies que poden ser objecte d’aprofitament cinegètic al territori de Catalunya són les que figuren a l’annex d’aquesta Ordre.

Article 2

Períodes hàbils de caça

En el territori de Catalunya, per a la temporada vinent 1999-2000, els períodes hàbils de caça seran els següents:

2.1 Caça menor en general.

a) Des del dia 10 d’octubre fins al primer diumenge de febrer (dia 6), ambdós inclosos, excepte per a la perdiu roja (Alectoris rufa) i la perdiu xerra (Perdix perdix), el període hàbil de caça de les quals es regula a l’apartat b), i per als ocells aquàtics, el període hàbil de caça dels quals es regula a l’apartat 2.2.

b) Per a la perdiu roja i la perdiu xerra el període hàbil serà el comprès des del dia 10 d’octubre fins al primer diumenge de gener (dia 2), ambdós inclosos.

c) A les competicions reglades per la Federació Catalana de Caça, amb gossos de mostra, amb gossos de rastre i modalitat de Sant Hubert, a més del faisà, la perdiu roja i el conill, s’autoritza la caça de les espècies següents: colí de Virgínia (Colinus virginianus), colí de Califòrnia (Lophortis californica) i guatlla japonesa (Coturnix japonica).

2.2 Caça d’ocells aquàtics.

a) El període hàbil de caça dels ocells aquàtics serà del 10 d’octubre fins al primer diumenge de febrer (dia 6), ambdós inclosos, excepte per a la fotja que finalitzarà el 13 de febrer.

b) Quant als ànecs, serà permès ocupar el lloc fixat per poder caçar des de dues hores abans de la sortida del sol fins a dues hores després de la posta. Així mateix, queda autoritzada la caça d’aquests ocells des de llocs fixos, amb l’auxili de cimbells artificials o reclams domèstics o sense aquests i des d’embarcacions de rem o de vela.

c) Com a conseqüència de l’abocament de metalls tòxics a Aznalcóllar i la seva possible contaminació als ocells aquàtics, es recomana prendre les precaucions escaients en cas de destinar les peces abatudes d’ocells aquàtics al posterior consum.

2.3 Durant els períodes hàbils esmentats, en els terrenys cinegètics d’aprofitament comú, l’exercici de la caça menor i de la caça d’ocells aquàtics queda limitat als dijous, diumenges i festius.

2.4 Caça major.

2.4.1 Porc senglar (Sus scrofa).

a) Des del dia 10 d’octubre al primer diumenge de febrer (dia 6), ambdós inclosos, excepte per a les comarques especificades a l’article 7.1 i 7.2.

b) Són permeses les modalitats de caça al rastre, a l’espera o aguaits diürns i les batudes practicades tradicionalment a Catalunya, d’acord amb l’article 25.6 del Reglament de caça. Per a aquestes modalitats no és necessària la llicència de caça per canilles (tipus C) i els gossers podran dur arma de foc i fer-ne ús.

Les seccions de conservació de la natura podran fixar el nombre màxim d’escopetes i el de gossos que han d’intervenir en aquesta cacera, d’acord amb l’extensió i les característiques de la superfície de l’àrea de caça.

Als terrenys cinegètics d’aprofitament comú, la caça del porc senglar queda limitada als diumenges i festius, i a les comarques de Lleida, s’afegeix a més els dijous.

És prohibit de caçar les femelles del porc senglar acompanyades de les cries, i també les cries. Es consideren cries els individus ratllats, denominats també lletons, porcells o raions.

c) Es prohibeix la caça del porc senglar a les àrees de caça confrontants amb les zones de caça controlada del Montseny, Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac i Montserrat els dies que es realitzin batudes de porc senglar en les segones. A la zona de caça controlada de Sant Llorenç del Munt aquesta prohibició s’aplicarà a les àrees privades de caça confrontants amb el sector (A o B) en el qual s’estigui realitzant la batuda.

2.4.2 Isard (Rupicapra pyrenaica) i cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica) i mufló (Ovis musimon).

a) El període hàbil de caça serà el que estableixen els diferents plans tècnics de gestió cinegètica.

b) Per a l’isard i la cabra salvatge només es permet la modalitat de caça per acostament.

c) És totalment prohibit caçar, en qualsevol època, les femelles acompanyades de cries i els exemplars menors de dos anys de l’isard i la cabra salvatge, excepte a les reserves nacionals de caça i àrees de caça autoritzades, quan per raons biològiques sigui necessària aquesta actuació.

d) En les àrees privades de caça no es podran caçar com a caça selectiva cabres salvatges amb una puntuació del trofeu superior als 205 punts, d’acord amb el que estableix la Resolució de 20 de febrer de 1997, per la qual es fixa el barem de la puntuació de trofeu de mascle de cabra salvatge, ni isards amb una puntuació del trofeu superior als 80 punts o més de 5 anys. Tampoc es podran caçar com a trofeu cabres salvatges de menys de 10 anys.

e) A les àrees privades de caça en les quals el titular no executi el pla tècnic de gestió cinegètica pel que fa a la caça selectiva de cabra salvatge, isard o cérvol, la Direcció General del Medi Natural podrà organitzar la cacera dels individus que restin per caçar, per tal d’aconseguir el manteniment d’una estructura i densitat adient de la població.

2.4.3 Cérvol (Cervus elaphus), daina (Dama dama) i cabirol (Capreolus capreolus).

a) Únicament en queda permesa la cacera en reserves nacionals de caça, zones de caça controlada i àrees de caça autoritzades a l’efecte, d’acord amb el que estableixi el corresponent pla tècnic de gestió cinegètica.

b) El període hàbil general per al cérvol i la daina serà del 15 de setembre al 15 d’abril.

c) El període hàbil per al cabirol a les àrees privades de caça de les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell serà des de l’1 de maig al 30 de juny, sempre en les modalitats d’aguait o acostament, i entre l’11 d’octubre i el 30 de novembre, en la modalitat de batuda.

2.4.4 Els plans tècnics de gestió cinegètica de les àrees privades de caça que s’esmenten als punts 2.4.2 i 2.4.3 hauran de ser aprovats per la secció de conservació de la natura corresponent.

2.4.5 A les àrees privades de caça, per a les espècies isard, cabra salvatge, cérvol i cabirol, els permisos atorgats aniran acompanyats d’un precinte inviolable, expedit per la Direcció General del Medi Natural, que s’haurà de col·locar travessant el tendó de la pota de la peça, en el cas d’endur-se-la sencera, o en un forat fet a l’orella, en el cas d’endur-se’n exclusivament el cap. Qualsevol animal que es capturi ha de dur aquest precinte, que haurà de ser presentat a qualsevol agent de l’autoritat que ho requereixi.

2.4.6 Es prohibeix la caça de les espècies isard, cabra salvatge, cérvol, daina i cabirol als terrenys cinegètics d’aprofitament comú (zones lliures).

2.4.7 D’acord amb el que preveu l’article 29.7 del Reglament de caça de 25 de març de 1971, es recorda que les peces de caça major no podran ser objecte de comerç si no van marcades o precintades amb una referència identificadora, que preceptivament haurà d’aparèixer en la seva guia de circulació, on, a més, es faran constar el lloc i la data de la seva captura.

2.5 Període de mitja veda.

2.5.1 S’estableixen com a períodes hàbils i com a àmbits territorials per a la caça de les espècies guatlla (Coturnix coturnix), tórtora (Streptopelia turtur), tudó (Columba palumbus), colom roquer (Columba livia), garsa (Pica pica), cornella (Corvus corone) i estornells (Sturnus vulgaris i Sturnus unicolor) en les àrees de caça que ho sol·licitin amb 10 dies d’antelació del dia en què es tingui previst iniciar la caça, els següents:

a) Barcelona.

Període hàbil: dies 15, 22 i 29 d’agost.

Àmbit territorial: àrees de caça autoritzades per la Secció de Conservació de la Natura que ho tinguin previst en el seu pla tècnic de gestió cinegètica.

La comarca de la Cerdanya es regirà pel mateix calendari que les comarques de Lleida.

b) Girona.

Període hàbil: únicament dijous, diumenges i festius, dins el període comprès entre el 15 d’agost i el 12 de setembre.

Àmbit territorial: àrees de caça autoritzades per la Secció de Conservació de la Natura que ho tinguin previst en el seu pla tècnic de gestió cinegètica.

c) Lleida.

Període hàbil: únicament els dijous, els dissabtes i festius, dins el període comprès entre el 15 d’agost i el 12 de setembre, ambdós inclosos.

Àmbit territorial: àrees de caça autoritzades per la Secció de Conservació de la Natura que ho tinguin previst en el seu pla tècnic de gestió cinegètica..

d) Tarragona.

Període hàbil: dies 15, 22, 29 d’agost i 5 de setembre.

Àmbit territorial: àrees de caça autoritzades per la Secció de Conservació de la Natura que ho tinguin previst en el seu pla tècnic de gestió cinegètica.

Limitacions específiques: la cacera de la tórtora, el tudó, el colom roquer, els estornells i els còrvids només s’autoritza en llocs fixos.

2.5.2 La mitja veda s’autoritzarà només en àrees privades de caça on hi hagi poblacions salvatges naturals de l’espècie i se’n prohibeix la repoblació.

2.6 Captura, investigació, observació i fotografia de fauna cinegètica.

Es recorda el que estableixen els articles, 21.2 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals; 26 de la Llei de caça; 28 del Reglament de caça i 4 de la Llei 5/1995, de 21 de juny, de protecció dels animals utilitzats per a experimentació i per a altres finalitats científiques per a la seva aplicació, així com el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge. Per realitzar aquestes activitats cal una autorització especial de la Subdirecció General de Conservació de la Natura. A les reserves nacionals de caça, aquestes autoritzacions seran imprescindibles, a més, per a les següents espècies de caça major: isard, cabra salvatge, cérvol, daina, cabirol i mufló. En el cas de la fotografia d’aquestes espècies caldrà l’autorització quan impliqui una persecució o aguaits actius dels animals fora de carreteres, pistes o camins.

2.7 Variació dels períodes hàbils.

La Direcció General del Medi Natural podrà:

a) Variar aquests períodes sempre que les circumstàncies biològiques, meteorològiques i/o catàstrofes naturals ho aconsellin.

b) Establir la veda total o parcial en determinades comarques.

c) Restringir la temporada hàbil, el nombre de captures per dia i caçador, així com el nombre de llocs de caça o quotes de captures, quan sigui necessari per a la gestió de les espècies de caça.

Les resolucions dictades d’acord amb el que preveu aquest article hauran de ser publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Article 3

Arts i mètodes de caça prohibits

a) Es recorda el que preveuen l’annex 4, sobre mitjans i mètodes de caça i altres formes d’explotació prohibides, del Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural a Europa, establert a Berna el 19 de setembre de 1979; l’annex 4 de la Directriu 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació dels ocells salvatges, i el títol 6 de l’ús d’arts prohibides per a la captura d’animals de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals.

b) D’acord amb la Resolució de 31 d’octubre de 1989 de la Direcció General del Medi Natural, es prohibeix l’ús d’armes automàtiques. També es prohibeixen les armes semiautomàtiques per a la pràctica de la caça que puguin contenir més de dos cartutxos en el seu carregador o dipòsit; així mateix, es prohibeix la utilització i tinença de balins mentre es practiqui l’exercici de la caça i la seva venda. S’entenen per balins els projectils el pes del quals sigui igual o superior a 2,5 g i estiguin en nombre superior a 1 dins el cartutx. Per a la caça major, només es podrà utilitzar la bala com a projectil.

c) Es prohibeix la tinença de munició per a caça major (bala) durant l’exercici de la caça dins el període de la mitja veda previst a l’article 2.5 d’aquesta Ordre.

d) Es prohibeix expressament l’ús d’esquers emmetzinats, com també la utilització i venda d’enregistraments en els quals es reprodueixin els reclams i/o cants univocals d’espècies cinegètiques.

e) D’acord amb el que preveuen l’article 33 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, i la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres, es prohibeix la venda i la utilització de xarxes japoneses sense l’autorització corresponent. Així mateix, és prohibida la venda i la utilització de tota mena de paranys tipus cep i ballesta per a la captura d’animals. La venda de les xarxes japoneses únicament es podrà autoritzar amb finalitats científiques i es realitzarà en els establiments que estiguin expressament autoritzats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. L’ús de les xarxes japoneses requerirà un permís nominal.

f) S’autoritza la caça amb arc excepte en les reserves nacionals de caça i zones de caça controlada. Per a la pràctica de la caça amb arc caldrà la llicència tipus A.

Article 4

Mesures de protecció de les espècies cinegètiques

4.1 És prohibit penetrar o transitar dins els límits de les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada amb armes de foc o qualsevol altre artifici susceptible de ser utilitzat per a la caça sense autorització expressa durant qualsevol època de l’any. A aquest efecte, els guardes de les reserves de fauna i els agents rurals estan autoritzats per inspeccionar, dintre d’aquests espais, tant els vehicles com els seus equipatges.

4.2 És prohibit l’exercici de la caça durant tota la temporada hàbil 1999-2000 als terrenys afectats pels incendis forestals produïts a partir de l’1 de gener de 1998, segons l’inventari existent a la Direcció General del Medi Natural, excepte als terrenys autoritzats per les seccions de conservació de la natura, amb la seva inspecció prèvia. També resta prohibit l’exercici de la caça als enclavaments no cremats de menys de 250 ha situats dins d’aquestes àrees incendiades.

4.3 Queda prohibit l’exercici de la caça menor i d’ocells aquàtics per sota dels 1.700 m quan la neu cobreixi totalment el terra.

4.4 A conseqüència de l’estat actual de les poblacions, es consideren vedades temporalment les espècies següents:

a) Esquirol (Sciurus vulgaris), marmota (Marmotta marmotta), oca vulgar (Anser anser) i gralla (Corvus monedula).

b) La consideració d’espècies vedades temporalment implica que n’és prohibida la caça, la captura, la venda i la recollida d’ous i cries.

En el supòsit de venda d’exemplars d’aquestes espècies que provinguin de fora de Catalunya, s’haurà de demostrar documentalment la procedència i la legalitat del seu origen.

4.5 D’acord amb el que estableix l’article 31.19 de la Llei 1/1970, de 4 d’abril, de caça, es recorda la prohibició de disparar contra els coloms esportius o missatgers que duguin les marques reglamentàries pintades sota les ales.

4.6 La secció de conservació de la natura corresponent podrà autoritzar la utilització de la fura en el seu àmbit territorial si es demostren danys a l’agricultura, amb l’informe previ de l’oficina comarcal corresponent del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. També es podrà autoritzar la utilització de la fura en actuacions de vacunació de conills o de translocació d’exemplars per tal de repoblar una altra zona. Els permisos seran nominals i per a un període concret.

4.7 És totalment prohibida la repoblació amb híbrids de conill de bosc, de perdiu roja i amb senglars i els seus híbrids. D’acord amb el que estableix l’Ordre de 7 de juny de 1995, de regulació de les explotacions ramaderes que allotgin espècies cinegètiques, es prohibeix també la tinença i cria d’espècies cinegètiques si les explotacions o instal·lacions de cria o tinença no consten registrades al Servei de Ramaderia amb aquesta finalitat concreta.

4.8 Tots els alliberaments i repoblacions amb espècies cinegètiques hauran de ser sol·licitats a la secció de conservació de la natura corresponent, i no es podran realitzar sense la seva autorització.

4.9 Per protegir la fauna cinegètica i protegida es prohibeix l’exercici de la caça en els passos de fauna de l’eix transversal, en les zones que siguin convenientment senyalitzades per a aquesta finalitat.

4.10 Resta prohibida la caça de les espècies estornell vulgar, estornell negre, tord comú, tord ala-roig, griva i griva cerdana a les comarques de Tarragona en zones d’aprofitament cinegètic comú (lliures) confrontants amb les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada.

4.11 Resta prohibit l’exercici de la caça en els terrenys sotmesos a aprofitament cinegètic comú (lliures) a l’interior dels espais naturals de protecció especial (parc natural, paratge natural d’interès nacional, reserva natural i reserva natural de fauna salvatge), sens perjudici que, provisionalment, de forma raonada i a proposta del director tècnic de l'espai natural afectat, la secció de conservació de la natura pertinent pugui autoritzar l’aprofitament cinegètic controlat.

4.12 Resta prohibida la caça de la becada a l’espera o aguaits, abans de la sortida del sol i després de la posta a les comarques de Girona.

4.13 Es prohibeix la creació de noves àrees privades de caça menors de pèl.

Article 5

Competicions i ensinistrament de gossos de caça

a) Es faculta les seccions de conservació de la natura perquè, a proposta de la Federació Catalana de Caça, autoritzin en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, amb la conformitat dels seus titulars, les competicions reglades i l’ensinistrament de gossos de mostra i de rastre amb espècies cinegètiques de caça menor en època de veda de la caça menor, sempre que sigui necessari realitzar en aquesta època les competicions i la selecció dels exemplars que hauran d’intervenir en possibles competicions oficials.

En terrenys inclosos en àrees declarades de seguretat, les seccions de conservació de la natura podran autoritzar zones per a l’ensinistrament de gossos de caça sense l’ús d’armes de foc o assimilables a proposta de la Federació Catalana de Caça i amb l’informe favorable del Consell Territorial de Caça.

b) En terrenys sotmesos a règim cinegètic especial en els quals figuri aquesta qüestió en el seu pla tècnic de gestió cinegètica, es podran establir zones per a ensinistrament de gossos de caça sense armes en època de veda de caça menor. Quan el titular de l’àrea de caça la creï o modifiqui ho haurà de comunicar a la Secció de Conservació de la Natura i a la Federació Catalana de Caça.

c) Es prohibeix que les societats de caçadors i els caçadors en general realitzin competicions o activitats de tir amb ocells llançats amb màquina o alliberats directament des de gàbies. Les tirades de coloms llançats a braç només es podran fer en competicions i entrenaments i requeriran l’autorització prèvia del director general del Medi Natural. La Federació Catalana de Caça presentarà el calendari de competicions i entrenaments com a mínim un mes abans de la data de celebració de la primera prova.

d) Les superfícies màximes per als terrenys dedicats a l’ensinistrament de gossos no superaran les 80 ha i estaran situats a un mínim de 500 m de l’àrea de caça privada veïna o podran ser termenejants, si hi ha acord entre les parts.

e) Al Delta de l’Ebre, per ensinistrar gossos de caça, cal, a més, el permís del propietari dels terrenys i l’informe favorable del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Article 6

Espècies protegides

6.1 D’acord amb el que disposa l’article 18 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, es prohibeixen la caça, la captura, la tinença, el tràfic, el comerç, la venda, la importació, l’exportació i l’exhibició de les espècies incloses a l’annex 2 de la Llei esmentada.

6.2 D’acord amb el que preveu l’article 15.9 de la Llei de caça, quan en una àrea de caça es comprovin accions contràries a la finalitat de protecció, foment i aprofitament ordenat de les espècies animals, la mort o captura d’exemplars d’espècies protegides, es procedirà a la incoació de l’expedient de prohibició temporal de l’exercici de la caça.

Article 7

Limitacions i excepcions cinegètiques de caràcter territorial

7.1 Barcelona i Girona.

a) El període hàbil per a la cacera del porc senglar a les comarques del Ripollès, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Selva (al nord del riu Tordera), la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Gironès, serà el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 5) i el primer diumenge de febrer (dia 6).

b) Queda prohibit l’exercici de qualsevol mena de caça a l’arxipèlag de les illes Medes (Baix Empordà) i a l’illa de Canet al riu Ter (Baix Empordà).

c) S’autoritza a les seccions de conservació de la natura a l’espai natural protegit de les Illes Medes, al parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà i al parc natural de Cap de Creus, la regulació de la població del gavià argentat (Larus cachinnans), amb la presentació prèvia de l’estudi científic corresponent al Servei de Protecció i Gestió de la Fauna o quan les circumstàncies de conservació d’altres espècies protegides aconsellin aquesta actuació.

d) El període hàbil per a la cacera del porc senglar a la comarca de la Cerdanya i a la resta de comarques de Barcelona serà el comprés entre el dia 10 d’octubre i el quart diumenge de febrer (dia 27).

e) S’autoritza la Secció de Conservació de la Natura de Girona per a la regulació cinegètica de l’ànec coll-verd en l’àmbit de la reserva natural de fauna salvatge dels Estanys de la Jonquera.

f) A les comarques de la Cerdanya i del Berguedà, el període hàbil de caça de l’isard serà del 10 d’octubre de 1999 fins al 6 de febrer del 2000, ambdós inclosos.

7.2 Lleida.

a) En les àrees privades de caça de la comarca de la Segarra i en les que siguin confrontants de les comarques de l’Urgell, la Noguera i el Solsonès, si ho tenen raonat al seu pla tècnic de gestió cinegètica i disposen i demostren una correcta gestió cinegètica, amb la sol·licitud prèvia dels titulars i amb les comprovacions oportunes, la Secció de Conservació de la Natura podrà autoritzar la caça de la perdiu roja fins al primer diumenge de febrer (dia 6) inclòs.

b) A la comarca de les Garrigues, a les àrees de caça confrontants amb la dita comarca i a les poblacions de Maials, Sarroca de Lleida, Almatret i Seròs, comarca del Segrià, i a Vallbona de les Monges, comarca de l’Urgell, quan l’abundor de les espècies estornell negre, estornell vulgar, tord comú i tord ala-roig pugui originar danys a l’agricultura, la Secció de Conservació de la Natura, previ informe de l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, podrà autoritzar la caça d’aquestes espècies, com a màxim, fins al primer diumenge de març (dia 6) en les àrees de caça que ho demanin.

c) El període hàbil de caça del porc senglar es tancarà el quart diumenge de febrer (dia 27) inclòs.

7.3 Tarragona.

7.3.1 Delta de l’Ebre.

a) Queda prohibida la caça d’ocells aquàtics durant els dies de tirada a la reserva de caça de l’Encanyissada, dins una faixa de 25 m d’amplada cap a l’exterior i dins una faixa de 75 m d’amplada cap a l’interior d’aquesta.

b) La Secció de Conservació de la Natura podrà autoritzar modalitats tradicionals de caça d’ocells aquàtics, amb l’informe previ del Consell de Caça i del Consell Directiu del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

c) Al Delta de l’Ebre, la Direcció General del Medi Natural, d’acord amb els informes tècnics sobre l’esdevenir de la població nidificant i hivernal de fotja vulgar (Fulica atra), podrà reduir el nombre d’individus d’aquesta espècie fixat als plans tècnics de gestió cinegètica o vedar la caça de l’espècie en determinades zones.

d) S’autoritza a la Secció de Conservació de la Natura i al Parc Natural del Delta de l’Ebre la regulació de la població de gavià argentat, amb la presentació prèvia del corresponent estudi científic al Servei de Protecció i Gestió de la Fauna o quan les circumstàncies de conservació d’altres espècies protegides aconsellin aquesta actuació.

7.3.2 Altres comarques.

a) La caça de tords i estornells a les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre i en les àrees de caça del Baix Llobregat, l’Anoia i el Vallès Occidental, on tradicionalment es produeixen danys, la regula l’article 8.1 d’aquesta Ordre.

b) Coloms i tórtores en passos tradicionals. Podran caçar-se des del dia 16 d’agost fins al dia 14 d’octubre, ambdós inclosos, i sense limitació de dies hàbils, als indrets següents: les Forques, del terme municipal de l’Ametlla de Mar, dins l’àrea privada de caça T-10.104; la Budallera, del terme municipal de Tarragona, dins l’àrea privada de caça T-10.123; Coll de Balaguer, del terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (pedania de l’Hospitalet de l’Infant), dins l’àrea privada de caça T-10.127; Puig Moltó, del terme municipal de l’Ametlla de Mar, dins de l’àrea privada de caça T-10.150; Mas Cusidó, del terme municipal de Tarragona, dins l’àrea privada de caça T-10.327, i Mas Grimau, del mateix terme municipal, dins l’àrea privada de caça T-10.262. Aquesta modalitat es podrà practicar exclusivament des de llocs fixos i numerats per la Secció de Conservació de la Natura de Tarragona i que estiguin emplaçats als cims de les serralades o de les zones altes de les serres vessants. No es permetrà auxiliar-se de gossos. Resta prohibit portar l’escopeta desenfundada fins al lloc fix.

Article 8

Autoritzacions excepcionals

8.1 Autoritzacions excepcionals quant a espècies i períodes.

Ateses les característiques de les poblacions de l’estornell vulgar, estornell negre, tord comú i tord ala-roig a les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Montsià i la Ribera d’Ebre, a les àrees privades de caça B-10.006, B-10.129, B-10.130, B-10.140, B-10.167, B-10.173 i B-10.434, i a les comarques del Baix Llobregat, l’Anoia i el Vallès Occidental, la Secció de Conservació de la Natura, amb l’informe previ del Consell Territorial de Caça en què es valorarà l’abundància i els danys d’aquestes espècies en podrà autoritzar la cacera dins d’àrees de caça fins al primer diumenge de març (dia 6) inclòs.

8.2 Autoritzacions excepcionals per danys.

a) Conills: les seccions de conservació de la natura, i en època de veda, amb la comprovació prèvia dels danys i donant-ne coneixement a la representació territorial de la Federació Catalana de Caça corresponent, en podran autoritzar la caça, preferentment en viu, o amb arma de foc.

b) Porc senglar: amb la finalitat d’evitar danys produïts pels porcs senglars als conreus agrícoles, si aquests danys són comprovats, les seccions de conservació de la natura podran autoritzar batudes i aguaits en època de veda a les àrees privades de caça, donant-ne coneixement a la representació territorial de la Federació Catalana de Caça.

c) La Secció de Conservació de la Natura, donant-ne coneixement a la representació territorial de la Federació Catalana de Caça corresponent, podrà autoritzar la caça major en àrees privades de caça, amb la finalitat d’evitar danys produïts als conreus agrícoles, si aquests danys són comprovats.

d) Ocells: les seccions de conservació de la natura, amb les comprovacions prèvies oportunes i si no hi ha altra solució satisfactòria, podran donar autoritzacions nominals per a foragitar o caçar les espècies següents: garsa (Pica pica), pardal comú (Passer domesticus), estornell vulgar (Sturnus vulgaris), estornell negre (Sturnus unicolor) i gaig (Garrulus glandarius), tord (Turdus philomelos), polla d’aigua (Gallinula chloropus), ànec coll-verd (Anas plathyrhynchos), gavina vulgar (Larus ridibundus), gavià argentat (Larus cachinnans), colom (Columba livia) i tudó (Columba palumbus). Queda prohibida la venda i la comercialització dels exemplars capturats. Les sol·licituds, les haurà de presentar el titular de l’àrea de caça a la secció de conservació de la natura corresponent. Als terrenys cinegètics d’aprofitament comú les sol·licituds les farà l’afectat.

Les autoritzacions excepcionals per a la caça de la garsa amb armes de foc o amb falconeria es donaran exclusivament durant el període de vol dels polls (mesos de maig i juny). En cap cas no s’autoritzarà que es dispari sobre els nius.

A les comarques del Montsià, el Baix Ebre i l’Alt Empordà, la Secció de Conservació de la Natura podrà donar autoritzacions nominals per espantar els ocells aquàtics quan es comprovi l’existència de danys.

e) De forma excepcional, degut a la seva abundància o per tal d’evitar danys als cultius d’arròs i a l’agricultura, al Delta de l’Ebre, l’ànec coll-verd, la polla d’aigua i el becadell comú es podran caçar fins el primer diumenge de març.

8.3 Mamífers depredadors.

a) S’inclouen en aquest grup, a més de la guineu o guilla (Vulpes vulpes), el visó americà (Mustela vison) i la geneta (Genetta genetta).

b) La geneta només podrà ser capturada a les comarques de la Garrotxa, la Selva, el Pla de l’Estany, el Baix Empordà, Osona, i l’Anoia.

c) En aplicació del que especifica l’article 28 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestre, en els terrenys cinegètics en règim especial, la Direcció General del Medi Natural podrà autoritzar, amb caràcter excepcional i prèvia comprovació de la seva necessitat, la captura d’aquestes espècies des de l’endemà del dia de finalització del període hàbil de caça i fins al 30 de juny. El termini de presentació de les sol·licituds serà entre l’1 de gener i el 15 de maig i en aquestes haurà de figurar la motivació del control de depredadors, que només podrà ser autoritzat en els casos en què es puguin produir danys a les repoblacions cinegètiques degudament autoritzades o a la fauna autòctona.

d) Les autoritzacions hauran de ser nominals i s’hauran de comunicar a l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca quines són les zones i els períodes concrets en els quals es realitzarà aquest control. Tots els paranyers tindran un número d’identificació que donarà la Direcció General del Medi Natural i que figurarà a l’autorització.

e) A l’autorització es farà constar el mètode que s’utilitzarà (parany selectiu de captura en viu mitjançant topall o caixa trampa), els indrets i les condicions sota les quals s’efectuaran els controls i el responsable d’aquests. S’entén per parany mitjançant topall el que tingui dos topalls situats, un a 19 cm de l’extrem que impedeixi que el llaç es tanqui en una circumferència menor, i un altre a 65 cm de l’extrem que impedeixi que s’obri en una circumferència més gran. Els topalls han de ser roms, de forma que no puguin produir ferides als animals capturats.

La caixa trampa serà prismàtica i dissenyada per capturar l’animal viu. Les dimensions màximes no podran ultrapassar de 150x60x55 cm en el cas de la guineu i 70x20x20 cm en el cas de la geneta i del visó americà. Les parts mòbils de la caixa trampa no podran tenir vores esmolades o punxants.

f) Resta prohibit realitzar aquest control de depredadors mitjançant parany selectiu de captura en viu amb topall i mitjançant caixa trampa que superi les dimensions màximes permeses per a la geneta i el visó americà (70 cm x 20 cm x 20 cm), a menys de 100 m del límit de l’aigua des de la vora del marge d’un riu o massa d’aigua (llac, estany, embassament o similar).

g) Tots els paranys hauran de portar una etiqueta metàl·lica de 5x3 cm en la qual figurarà el número d’identificació del paranyer.

h) L’incompliment de les condicions de l’autorització comportarà la seva immediata anul·lació i la denúncia dels fets.

i) Les persones autoritzades per al control de depredadors hauran d’omplir els fulls estadístics que se’ls proporcionin i recol·lectar les mostres amb finalitat científica que se’ls demani o indiqui en la seva autorització. L’incompliment d’aquest apartat comportarà l’anul·lació automàtica de l’autorització.

8.4 Falconeria

a) El període hàbil per a la pràctica de caça amb falconeria serà el comprès entre el 9 d’octubre i el 29 de febrer. Entre l’1 d’agost i el 9 d’octubre i per tal de permetre mantenir el correcte estat físic dels ocells, de forma excepcional, s’autoritza només la captura d’una presa per ocell rapinyaire i dia.

b) Per a la pràctica de la falconeria caldrà l’autorització expressa del titular de l’àrea de caça.

c) Es recorda la necessitat que la falconeria es practiqui d’acord amb el que estableix l’Ordre de 3 d’octubre de 1990, per la qual es regula la pràctica de la falconeria.

d) La Federació Catalana de Caça presentarà anualment el calendari de competicions i d’exhibicions públiques que impliquin la caça mitjançant falconeria. Aquestes competicions seran aprovades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Resten prohibides les que no constin en aquest calendari i no siguin aprovades.

e) Atès que en aquesta modalitat no s’utilitzen armes de foc ni assimilables, s’autoritza a practicar la caça amb falconeria amb la tècnica de baix vol en les zones de seguretat següents: zones de seguretat del Baix Llobregat (Gavà, Viladecans i el Prat del Llobregat)

Article 9

Infraccions

9.1 La caça de qualsevol espècie fora del període hàbil que assenyala aquesta Ordre es considerarà com el fet de caçar en temps de veda, la qual cosa és una infracció administrativa greu, especificada a l’article 48.1.18 del Reglament de caça.

9.2 Es recorda la vigència de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, i de les sancions que preveu el seu capítol 2, a les infraccions que es cometin a aquesta Llei.

9.3 És motiu d’infracció no recollir les fundes dels cartutxos utilitzats mentre es practiqui la caça en llocs fixos.

Article 10

Plans tècnics de gestió cinegètica

10.1 És obligatòria la redacció i la presentació dels plans tècnics de gestió cinegètica per part de tots els titulars de terrenys cinegètics en règim especial, d’acord amb el que preveu la normativa vigent.

10.2 Les àrees de caça que no estiguin al corrent de pagament de la seva matrícula, de la presentació del pla tècnic de gestió cinegètica o de la presentació de les estadístiques cinegètiques de la temporada anterior, no podran ser renovades i per tant, restarà prohibida la caça.

Disposició final

Única

Aquesta Ordre entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 12 de juliol de 1999. Francesc Xavier Marimon i Sabaté Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

ANNEX 5. Normativa referent a la cacera i a la pesca.

Normativa de caça

Llei 37/1966, de 31 de maig de creació de les reserves nacionals de caça.
Llei 1/1970, de 4 d'abril de caça.
Decret 506/1971 de 25 de març, Reglament per a l'execució de la Llei de caça.
Decret 506/1971 de 25 de març, Reglament per a l'execució de la Llei de caça.
Llei 4/1989, de 27 de març de conservació dels espais naturals i la flora i fauna silvestres.
Llei 17/1991, de 23 d'octubre de creació de la reserva nacional de caça de Boumort.
Reial decret 63/1994, de 21 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de l'assegurança de responsabilitat civil del caçadors de subscripció obligatòria.
Decret 122/1996, de 24 d'abril, pel qual es modifica el Decret 108/1985, de 25 d'abril, sobre creació del Consell de caça de Catalunya i els consells territorials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Ordre de 15 de juliol de 1977, de valoració de les àrees privades de caça a efectes de l'impost.
Ordre de 28 de desembre de 1984, que modifica l'anterior.
Ordre de 8 d'octubre de 1991, sobre barems de valoració de les espècies de fauna autòctona de Catalunya, protegida i cinegètica.
Ordre de 7 de juny de 1995, de regulació de les explotacions ramaderes que allotgin espècies cinegètiques.
Ordre de 12 de juliol de 1999, per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament, els períodes hàbils de caça i les vedes especials que s'estableixen per a la temporada 1999-2000 a tot el territori de Catalunya.
Ordre de 8 de juny de 1998, sobre la Comissió de Catalunya d'homologació de trofeus de caça.
Resolució de 25 de gener de 1983, sobre normes per a la senyalització de terrenys sotmesos a règim especial de caça i pesca.
Resolució de 28 de novembre de 1983, que completa la resolució anterior.
Resolució de 3 de gener de 1986, de normes per a la senyalització de terrenys sotmesos a règim especial de caça i pesca continental.
Resolució de 31 d'octubre de 1989, per la qual es regula la utilització de determinats tipus d'armament i munició per a la pràctica de la caça a tot el territori de Catalunya.
Resolució de 19 de setembre de 1991, per la qual es prohibeix l'activitat cinegètica en parcel.les de terrenys cinegètics d'aprofitament comú de 25 ha o menys, enclavades dins d'àrees de caça.
Decret 165/1998, de 8 de juliol de 1998, sobre àrees de caça amb reglamentació especial
Resolució d'1 de febrer de 1999, per la qual es prorroga la temporada de caça 1998-99 del porc senglar (Sus scrofa) a les comarques del Ripollès, la Garrotxa, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l'Estany, el Gironès i la Selva.

Ordre de 21 de juliol de 1999, per la qual es regula la captura en viu, la tinença i l'exhibició pública d'ocells fringíl.lids per a activitats tradicionals.

Novetats

És obligatòria la presentació dels plans tècnics de gestió cinegètica pels titulars de terrenys cinegètics en règim especial (àrees privades i locals de caça). Les àrees de caça que no hagin presentat el seu pla o que no estiguin al corrent del pagament de la seva matrícula o de la presentació de les estadístiques de la temporada anterior, no podran ser renovades i, per tant, restarà prohibida la caça en aquests terrenys.
Ja ha sortit publicada l'Ordre de 12 de juliol de 1999, per la qual es fixen les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 1999-2000 a tot el territori de Catalunya.

Ja ha sortit publicada l'Ordre de 21 de juliol de 1999, per la qual es regula la captura en viu, la tinença i l'exhibició pública d'ocells fringíl.lids. Fins ara, aquesta activitat tradicional s'havia considerat sempre com un apartat de l'Ordre anual de vedes de caça, i a partir d'aquesta temporada 1999 té una regulació específica. La nova Ordre fixa la captura en viu de les espècies (verdum, cadernera, passerell comú i pinsà comú), el nombre màxim de captures autoritzades, les autoritzacions necessàries per aquesta activitat, els arts i mètodes permesos i els períodes hàbils per la present temporada.

Normativa de pesca

Llei de 20 de febrer de 1942, de pesca.
Decret de 6 d'abril de 1943, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei de pesca.
Ordre de 15 de juliol de 1975, que regula els vedats intensius.
Decret 17/1988, de 29 de gener, pel qual es dicten normes complementàries per a la protecció de determinades espècies de la fauna piscícola en el territori de Catalunya.
Ordre de 22 de setembre de 1988, sobre valoració de les espècies de la fauna aqüícola i d'espècies objecte d'aprofitament piscícola.
Ordre de 24 d'octubre de 1994, sobre valoració de les espècies de la fauna aqüícola i d'espècies objecte d'aprofitament piscícola en aigües continentals.
Ordre de 30 de juliol de 1999, per la qual es regula la pesca de l'angula al delta de l'Ebre.
Ordre de 7 d'abril de 1995, per la qual es regulen les competicions de pesca esportiva a les aigües continentals.
Ordre de 16 de juliol de 1997, per la qual es regula la pesca de l'angula als rius Daró, Ter, Riuet, Fluvià, Muga i al rec del Molí i el grau de Santa Margarida.
Ordre anual que fixa els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya.
Ordre de 29 de febrer de 2000, per la qual s’estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2000.
S'ha publicat al DOGC núm. 3096 del 10/03/2000, l'Ordre de 29 de febrer de 2000, per la qual s’estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2000.
S'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la nova ordre per la qual es regula la pesca de l'angula al delta de l'Ebre. Aquesta Ordre deroga la de 27 d'octubre de 1992.

ANNEX 6. Fitxa

Codi: Data:

Nom àrea: Accés:

Nombre orto: Orientació:

Observador: Pendent:

Espècies predominants :

	Regular	Irregular	Prod	Prot	observacions
Pinus uncinata
Pinus sylvestris
Abies alba

Diàmetres:

Alçades:

Altres espècies:

	Ab ( 0-5 )	Observacions
Betula pendula
Gatzaule

Estat forestal: ( 0-inexistent; 1-rar; 2-escàs; 3-freqüent; 4-abundant; 5-dominant )

>Tallat ( )

>Regeneració ( )

>Jove dens ( )

>Jove aclarit ( )

>Madur dens ( )

>Madur aclarit ( )

>Devesa ( )

>Bosc vell ( )

Presència de plançons ( 0-5 ): ( )

Es toquen les capçades sí( ) ; no( )

Cobertura vegetal (0-5): ( )

Esp.matoll	Ab ( 0-5 )	Esp.Herb	Ab ( 0-5 )
Nabiu		Nardus
Neret		Festuca
Ginebró		Maduixes
Boixerola
Ginestell
Gerds
Bruguerola

Restes forestals ( 0-3 ) : ( 0-inexistent ; 1-escàs ; 2-freqüent ; 3-abundant )

Branques: ( )

Troncs sensers: amb escorça ( ) ; sense escorça ( ); podrits ( )

Soques.............: ( ) ; ( ); ( )

Qualitat d’estació:

Proc. erosius: Aixarag./solcs/en massa

Pedregositat superficial % : ( )

Aigua/Molleres:_____________

Danys:__________________________ ______________________________________

Fauna:

Observacions indirectes:______________________

Observacions directes:________________________

OBSERVACIONS:______________________________________________________

ANNEX 7. Enquesta sobre el bosc de la Ribalera.

Data:………………………

PRESENTACIÓ

Hola, bon dia, som un grup d’estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona que estem realitzant dos projectes sobre el bosc de Ribalera: un projecte de regulació dels usos (fustaners, ramaders, alternatius, lleure...) i un d’ordenació turística, que s’enmarquen dins el projecte de gestió forestal sostenible de l’ADF Mig Pallars.

Ens adrecem a vosaltres perquè és importantíssim que hi hagi comunicació entre el projecte i els diferents agents implicats en la zona. Així el treball estarà integrat dins una realitat social existent i podrem obtenir unes conclusions adequades al context social, econòmic i polític de la zona.

Gràcies per l’atenció, i per qualsevol assumpte us podeu dirigir a nosaltres, que us atendrem amb molt de gust.

Quines activitats realitzeu al bosc de Ribalera ?

Recollida de bolets ( ), llenya ( ), trobades tradicionals ( ), passejades ( ), excursions ( ), observar fauna ( ), visita a l’ermita de Sta. Magdalena ( ), lloc de pas cap a altres zones ( ), recol.lecció de fruits silvestres ( ), conduir el bestiar ( )

Altres:..................................................................................................................................

Quins paratges visiteu, i amb quina freqüència ?

Poseu un número dins el parèntesis segons: 1-rares vegades, 2-sovint, 3-molt sovint (a diari).

Si no ho coneixeu o no hi aneu mai deixeu-ho en blanc.

( ) Sta. Magdalena

( ) Delmador

( ) Orri Vell

( ) Bosc de Besset

( ) Font de Casals

( ) Barranc de Cabrils

( ) Barranc de Bedet

( ) Barranc de Tressó

( ) Barranc Font Negra

( ) Estany de Burg

( ) Bony del Collar

( ) Castenàs

( ) Bosc de la Pleta del Tarter

( ) Solana de Castellarnau

( ) Bordes de Roquer

( ) Bordes de la Plana

( ) Bordes de Bedet

( ) Bordes de Tressó

( ) Bordes de Cabrils

( ) Bordes de Conflent

( ) Bony de Salambó

( ) Pic de Màniga

( ) Prat Miró

( ) Portell de Finestres

( ) El Grau

( ) Altres:.........................................................................................................................

Amb quin mitjà de transport hi aneu?

( ) Turisme

( ) 4x4

( ) a peu

( ) bicicleta

( ) cavall

( ) Altres:.................................................................

Com qualificaríeu la xarxa d’accessos al bosc ?

Suficient ( ) ; excessiva ( ); cal ampliar-la ( )

Com qualificaríeu l’estat de les pistes ?

( ) Molt malament, caldria destinar més diners a arreglar-les

( ) Ni malament ni bé

( ) Les pistes estan en bon estat

Quin valor té per a vosaltres el bosc de Ribalera ?

( ) Econòmic

( ) Històric

( ) Paisatgístic

( ) Patrimoni natural

( ) De profit propi ( llenya, bolets )

( ) Cinegètic

( ) Turístic

Per a nosaltres és important tenir present la diversitat d’espècies animals que es troben al bosc de Ribalera. Aquestes espècies ajuden a la dispersió de llavors, són indicadores de la qualitat ambiental i tenen també importància a nivell cinegètic. Per això cal compatibilitzar la gestió forestal amb la preservació de la fauna, mantenint les relacions ecològiques del bosc. Les reconeixeu ?

Si ( ) ; No ( )

-En cas afirmatiu, quines espècies de fauna heu vist a la zona ?

Si heu vist altres espècies teniu espai per afegir-les. En la darrera columna marqueu una creu si heu observat l’animal directament o n’heu detectat algun rastre.

Espècies	On?	Època de l’any	Observació Directa	Rastres
Gall fer
Picot
Cabirols
Isards
Daines
Mussol pirinenc

ÚS FUSTANER:

Els boscos comunals del Mig Pallars permeten obtenir un recurs important per a l’economia de molts pobles de la zona, com és la fusta. El bosc de Ribalera pertany a la CUP 146, i per tant està sotmès a una gestió forestal. Segons el vostre parer quina quantitat de fusta extrauríeu del bosc?

( ) La mateixa que fins ara

( ) Menys de la que s’extreu actualment

( ) Encara se’n podria extreure més

Considereu suficient i/o necessària la presència de la brigada forestal de l’ADF a la forest ?

( ) Sí, és suficient i necessaria

( ) No és necessària

( ) No és suficient

El projecte Pirineu Viu de "Demostració del valor del patrimoni forestal singular" que està portant a terme l'ADF Mig Pallars, impulsat pel programa LIFE de la Unió Europea, preveu la compensació econòmica dels drets de tala de boscos antics i masses forestals poc explotades. Aquestes masses han de servir per al manteniment de la dinàmica natural del bosc i per ajudar a la preservació i millora de les poblacions de gall fer (Tetrao urogallus), un dels millors indicadors de qualitat ambiental dels boscos. Com valoreu aquesta iniciativa?

( ) De manera positiva. Hi estic totalment d'acord perquè portarà molta gent als nostres pobles per veure aquests boscos.

( ) Ni bé ni malament. M'interessa poc el valor del bosc.

( ) Malament, es perdrà molta fusta que no s'arribarà a tallar mai i es podrirà al bosc.

ÚS RAMADER:

L’activitat ramadera de Ribalera, i de Catalunya en general, ha disminuït considerablement en les darreres dècades, tot i que els prats tenen encara molt potencial. Creieu necessari potenciar aquesta activitat ?

( ) Sí, ja que de resultes s’aturaria el despoblament de les zones rurals.

( ) Sí, encara que no ajudaria a frenar el despoblament.

( ) No, el jovent ja no es vol dedicar a aquestes activitats.

De quina manera creieu que es pot potenciar la ramaderia ?

( ) Ajuts de la Unió Europea

( ) Inversions nacionals/estatals

( ) Inversió privada

( ) Altres:.........................................................

- Creieu que els prats de Ribalera són aptes per acollir més bestiar ?

Si ( ) ; No ( )

- En el cas que es conduís més bestiar a la zona de Ribalera creieu que seria necessari restablir els antics camins per a bestiar que actualment estan en desús ?

Sí ( ) ; No ( )

ÚS CINEGÈTIC:

L'ús cinegètic és una de les activitats que es realitzen al bosc de Ribalera. Per estimar la importància d'aquesta activitat us agrairíem que contestessiu les següents preguntes.

- Sou aficionats a la cacera?

Sí ( ) ; No ( )

En cas afirmatiu, quines espècies caceu, en quina abundància i a on ?

Podeu afegir-hi més espècies. La localització no cal posar-la si la considereu un tema molt personal.

Espècies	Quantitat (peces per any)	On?
Senglar
Conill
Perdiu

- Fa temps va existir la possibilitat que Ribalera formés part d'una Reserva Nacional de Caça. Estaríeu a favor d'aquesta opció per tal de regular la caça major?

( ) Sí, així els pobles podrien treure un profit adicional del bosc, mitjançant la subhasta d'algunes peces i es crearien llocs de treball pels guardes de la reserva.

( ) No, això podria portar masses caçadors de fora i la cacera estaria massa controlada.

( ) No em sembla bé ni malament.

- Sou aficionats a la pesca ?

Sí ( ) ; No ( )

En cas afirmatiu, quines espècies pesqueu, en quina abundància i a on ?

Pots afegir-hi més espècies. La localització no cal posar-la si la considereu un tema molt personal.

Espècies	Quantitat (per dia de pesca)	On?
Truita

Quants mesos a l’any aneu a pescar? ………….. Quins mesos són? …………………………………………………………………………………………………
Quants dies al mes aneu a pescar? ……….

- Quin tipus de pesca preferiu ?

( ) Pesca controlada, amb un número limitat de peces per pescador i dia.

( ) Pesca sense mort, retornant la presa al riu.

( ) Pesca sense cap tipus de control.

USOS ALTERNATIUS:

Sou aficionats a la recol.lecció de bolets ?

Sí ( ); No ( )

-En cas afirmatiu, quines espècies de bolets trobeu, i en quina abundància ?

L’abundància la quantificarem segons : 1-pocs ; 2-bastants ; 3-molts

La localització no cal que la poseu si ho considereu un tema molt personal.

Espècies	Abundància ( 0-3 )	On ?
Rossinyols
Rovellons
Ceps
Camasecs
Múrgules
Fredolics
Moixernons

Vosaltres, que sou coneixedors del potencial del bosc pel que fa a la recol·lecció de bolets, sou partidaris de la imposició de taxes a la gent de fora que vingui a buscar bolets a Ribalera ?

( ) Sí, així amb aquests diners es podrien arreglar les pistes que fan malbé.

( ) No, l'accés al bosc hauria de ser lliure i gratuït per a tothom.

( ) No em sembla bé ni malament.

Sabem que la recol.lecció de plantes aromàtiques i remeieres ja no és una pràctica generalitzada. Tot i això, el bosc en presenta un gran potencial.

-Quines plantes coneixeu que es trobin a Ribalera?

Boixerola ( ), Ginebró ( ), til.ler ( ), corona de rei ( ), cua de cavall ( ), vesc( ), ortiga grossa ( ), herba fetgera ( )

Altres:............................................................................................................

-En recol.lecteu ? Sí ( ) ; No ( )

-Per a quin ús?

( ) Consum directe

( ) Comercialització

Soleu recol.lectar fruits del bosc ? Sí ( ) ; No ( )

- Quins?

Maduixes ( ), gerds ( ), mores ( ), roses ( ), aranyons ( ), cireres ( ), ginebró ( ), nabiu ( ), grosella ( ) Altres:...........................................................................

- Per a quin ús ?

( ) Consum directe

( ) Comercialització

( ) Conserves

LLEURE

Quin tipus de turisme soleu observar al bosc de Ribalera ?

( ) Famílies de cap de setmana

( ) Excursionistes

( ) Boletaires

( ) Caçadors

( ) Pescadors

( ) Ciclistes

( ) 4x4

( ) Motoristes

( ) Quads

( ) Motos de neu

Altres:……………………………………………………………………………..

En quines zones se sol acumular major presència de turistes ?

Sta Magdalena ( ), Delmador ( ), Castenàs ( ), Font Negra ( ), Juverri ( ), Bordes de tressó ( ), Bordes de la plana ( )

Altres:............................................................................................................................

Encara que el turisme representa una gran font d’ingressos, suposa una major freqüentació. Què us molesta quan aneu al bosc ?

( ) Veure que han obert una altra pista

( ) 4x4

( ) Quads

( ) Motos

( ) Bicicleta

( ) Excursionisme

( ) Boletaires

( ) Caçadors

( ) Pescadors

- Dins el projecte LIFE que s’està realitzant a l’àrea del Mig Pallars s’inclou la creació d’un circuit turístic al bosc de Ribalera, amb l’objectiu d’ensenyar dos aspectes: els atractius naturals i culturals de la zona, i la gestió forestal que s’hi fa.

Què us sembla la idea que es creï aquest circuit turístic ?

( ) Bé, és bo que tothom conegui el bosc

( ) Bé, sempre que es limiti a visitants respectuosos o entesos

( ) Ni bé ni malament

( ) Malament

- Per tal que aquests circuits aportessin beneficis econòmics a la gent de la zona, es voldria crear un cos de guies i taxistes per portar els visitants. Què us sembla ?

( ) Estaria molt bé

( ) Ni bé ni malament

( ) Malament, no funcionaria

Estaríeu disposats a participar-hi ?

( ) Sí

( ) No, però conec gent que sí

( ) No

En crear-se el circuit caldrà que es facin algunes actuacions al bosc de Ribalera. Quines de les següents us semblarien bé ?

( ) Construcció d’àrees de picnic

( ) Construcció de miradors

( ) Conversió d’una borda en una mena de museu

( ) Reobertura d’antics camins

( ) Col·locació de cartells informatius

( ) "Neteja" del bosc perquè sigui més atractiu

( ) Fer alguna demostració de l’extracció tradicional de la fusta

( ) Fer demostracions de la construcció de carboneres

Una altra font d’ingressos de la zona podria ser el turisme rural: llogar algunes habitacions a gent de fora i ensenyar-los com és la vida al Pallars. Què us sembla ?

( ) Bé, i jo hi participaria

( ) Bé, però no ho posaria en pràctica a casa meva

( ) Ni bé ni malament

( ) Malament

PISTES

Creieu que hauria d’existir alguna mena de regulació de les pistes a la gent de fora per tal d’evitar una acumulació de trànsit rodat ?

Sí ( ) ; No ( )

-En cas afirmatiu, en quines zones ? ...................................................................

-Per quin mitjà caldria regular les pistes?

( ) Amb cadenes que evitessin el pas a alguns llocs a la gent de fora però que la gent del poble pogués tenir-ne la clau.

( ) Amb el pagament de taxes per accedir al bosc als vehicles a motor.

Dades personals (a omplir voluntàriament):

ANNEX 8. Entrevista als ramadres (temes a tractar).

5 eixos:

Ramaderia

Silvicultura

Productes forestals no fustaners

Visites foranies

Patrimoni natural/cultural

Ramaderia:

Quin tipus de ramaderia es practica, quin bestiar i quina forma de producció es practica.
De quines espècies vegetals s’alimenta cada tipus de bestiar (herbàcies i arbustives)
Quins requeriments d’hàbitat tenen

Cotes altitudinals màximes

Pendents practicables

Pedregositat, molleres, sotaboscos, prats.

Estacionalitat de la ramaderira. Cicle anual i estacionalitat dels prats.
Valor ramader de cada tipus de prat / Classificació dels prats segons el seu us i valor.
Prats de dall
Mobilitat del bestiar. Fluxes:

A l’hora de pasturar

En ser conduïts pel ramader

Quan busquen recer

Abeuradors: Localització / Manteniment
La pastura dins el bosc

Productivitat

Avantatges / Inconvenients

Relacions entre ramaderia i silvicultura. Com s’afecten?

Regenerats

Tales

Pastures abandonades

Nombre de caps de bestiar de cada tipus i tendència de futur.
Els ramaders a Ribalera. Nombre, grau d’activitat i perspectives de futur.
Font d’obtenció dels beneficis (llet / fires de bestiar / carn / ajudes i subvencions)

Silvicultura:

Opinió sobre la gestió forestal portada a terme a la Ribalera.

Productes forestals no fustaners:

Quines espècies de bolets es fan:

Localització

Grau d’abundàcia

Opinió sobre la implantació d’algun tipus de regulació, tals com una taxa de recollida de bolets.
Ha vist gent recol·lectant prantes medicinals o fruits de bosc?

Localitzció

Espècies

Espècies vegetals de les que conegui qualsevol tipus d’aprofitament.

Medicinals

Comestibles

Com a materials (estris,objectes de cuina, etc)

Visites forànies:

Zones on ha detectat major presència de visitants

Epoca de l’any

Recorreguts que fan

Tipus de visitants

Activitat que feien (bolets – plantes – esports – acampada – caça - …)

Opinió al respecte d’una possible regulació de l’accés

Tancament pistes

Taxes d’accés

Tipus fisic de tancament (barreres, solcs, cadenes)

Quins avantatges i inconvenients veuria en una major afluència de visitants a la forest de Ribalera. Es podria veure afectada la ramaderia?

Patrimoni natural / cultural

Ha detectat presència de fauna? (gall fer, mussol pirinenc, tritó, isard, voltor, picasoques, marta, ermini, porc senglar, cabirol, daina,…)

Quan (hora del dia i època de l’any)

Abundància

Elements culturals / curiosos / naturals a resaltar
Àrees que li sembla que valdria la pena preservar pel seu valor cultural, tradicional, sentimental, paisagístic….
Fets històrics a la zona / Llegendes.

ANNEX 9. Mètode "pairwise" (the analytic hierachy process)

En les situacions en les que s’han d’assignar valors i pesos a diferents factors de decissió el procés d’avaluació multifactorial descrit a continuació és molt útil. Aquest procés funciona a través de comparacions per parelles. Es basa en numerar els factors a tenir en compte i després comparar-los parella per parella, utilitzant una escala que va d’igualment preferit a extremadament preferit.

1	Igualment preferit
2	Igual a moderadament preferit
3	Moderadament preferit
4	Moderadament a fortament preferit
5	Fortament preferit
6	Fortament a molt fortament preferit
7	Molt fortament preferit
8	Molt fortament a extremadament preferit
9	Extremadament preferit

Els paràmetres a comparar són els següents:

Espècie dominant (sp dominant)
Total d’espècies (total sp)
Estat forestal
Plançons
Restes forestals (rest forest)
Pendent
Proximitat a pistes (proxim pistes)
Relació entre l’àrea i el perímetre (relació A/P)

Per tal de comparar-los s’estableix una matriu en la que s’estableixen els vuit factors en la primera columna i en la primera fila de manera que els podrem anar entrecreuant:

	sp dominant	total sp	estat forestal	plançons	rest. Forest	pendent	proxim pistes	relació A/P
sp dominant
total sp
estat forestal
plançons
restes forestals
pendent
proxim pistes
relació A/P

Taula 3. Presentació de paràmetres

A partir d’aquí es poden anar comparant els factors per parelles. Es compara els paràmetres de la columna respecte els de les files. Si és preferible el de la columna s’escriu el grau de preferibilitat (de l’1 al 9) normalment. Si en canvi, és preferible el valor de la fila s’escriu la inversa del grau de preferibilitat. La diagonal, com és d’esperar són uns.

A continuació es presenten dues matrius, una per les ponderacions del valor productor i una pel valor protector (cal tenir present que les comparacions per parelles s’han realitzat en base als valors obtinguts en l’enquesta delphi):

PRODUCTOR	sp dominant	total sp	Estat forestal	plançons	rest. Forest	pendent	proxim pistes	relació A/P
sp dominant	1	3	1/5	3	1	1/2	1	6
total sp	1/3	1	1/9	2	1	1/8	2	7
estat forestal	5	9	1	8	5	3	6	8
plançons	1/3	1/2	1/8	1	1/2	1/6	1/3	6
restes forestals	1	1	1/5	2	1	1/7	1/2	5
pendent	2	8	1/3	6	7	1	4	6
proxim pistes	1	½	1/6	3	2	1/4	1	4
relació A/P	1/6	1/7	1/8	1/6	1/5	1/6	1/4	1

Taula 4. Comparacions productores ( I )

PROTECTOR	sp dominant	total sp	estat forestal	plançons	restes forestals	pendent	proxim pistes	relació A/P
sp dominant	1	1/2	1/4	5	1/4	7	1/3	4
total sp	2	1	1/4	5	1/5	6	1/3	3
estat forestal	4	4	1	8	1/2	9	3	7
plançons	1/5	1/5	1/8	1	1/8	2	1/6	1/3
restes forestals	4	5	2	8	1	9	3	5
pendent	1/7	1/6	1/9	1/2	1/9	1	1/6	1/4
proxim pistes	3	3	1/3	6	1/3	6	1	3
relació A/P	1/4	1/3	1/7	3	1/5	4	1/3	1

Taula 5. Ponderacions protectores ( I )

Seguidament cal presentar les dades en números reals, efectuant les corresponents divisions (és més fàcil de treballar). També cal establir el sumatori dels valors de cada columna.

A continuació es presenten aquests processos pel valor productor i pel valor protector.

PRODUCTOR	sp dominant	total sp	estat forestal	plançons	rest. Forest	pendent	proxim pistes	relació A/P
sp dominant	1.000	3.000	0.200	3.000	1.000	0.500	1.000	6.000
total sp	0.333	1.000	0.111	2.000	1.000	0.125	2.000	7.000
estat forestal	5.000	9.000	1.000	8.000	5.000	3.000	6.000	8.000
Plançons	0.333	0.500	0.125	1.000	0.500	0.167	0.333	6.000
restes forestals	1.000	1.000	0.200	2.000	1.000	0.143	0.500	5.000
Pendent	2.000	8.000	0.333	6.000	7.000	1.000	4.000	6.000
proxim pistes	1.000	0.500	0.167	3.000	2.000	0.250	1.000	4.000
relació A/P	0.167	0.143	0.125	0.167	0.200	0.167	0.250	1.000
SUMA	9.667	22.500	1.969	22.000	15.500	4.935	13.833	38.000

Taula 6. Ponderacions productores (II)

PROTECTOR	sp dominant	total sp	estat forestal	plançons	restes forestals	pendent	proxim pistes	relació A/P
sp dominant	1.000	0.500	0.250	5.000	0.250	7.000	0.333	4.000
total sp	2.000	1.000	0.250	5.000	0.200	6.000	0.333	3.000
estat forestal	4.000	4.000	1.000	8.000	0.500	9.000	3.000	7.000
Plançons	0.200	0.200	0.125	1.000	0.125	2.000	0.167	0.333
restes forestals	4.000	5.000	2.000	8.000	1.000	9.000	3.000	5.000
Pendent	0.143	0.167	0.111	0.500	0.111	1.000	0.167	0.250
proxim pistes	3.000	3.000	0.333	6.000	0.333	6.000	1.000	3.000
relació A/P	0.250	0.333	0.143	3.000	0.200	4.000	0.333	1.000
SUMA	14.593	14.200	4.212	36.500	2.719	44.000	8.333	23.583

Taula 7. Ponderacions protectores (II)

Un cop els totals de les columnes estan calculats els números de la matriu es divideixen pel respectiu total de la columna. En la última columna es calcula la ponderació fent la mitjana dels valors de cada fila:

PRODUCTOR	sp dominant	total sp	estat forestal	plançons	rest. Forest	pendent	proxim pistes	relació A/P	Ponderacions
sp dominant	0.103	0.133	0.102	0.136	0.065	0.101	0.072	0.158	0.109
Total sp	0.034	0.044	0.056	0.091	0.065	0.025	0.145	0.184	0.081
Estat forestal	0.517	0.400	0.508	0.364	0.323	0.608	0.434	0.211	0.420
Plançons	0.034	0.022	0.063	0.045	0.032	0.034	0.024	0.158	0.052
Restes forestals	0.103	0.044	0.102	0.091	0.065	0.029	0.036	0.132	0.075
Pendent	0.207	0.356	0.169	0.273	0.452	0.203	0.289	0.158	0.263
Proxim pistes	0.103	0.022	0.085	0.136	0.129	0.051	0.072	0.105	0.088
Relació A/P	0.017	0.006	0.063	0.008	0.013	0.034	0.018	0.026	0.023

Taula 8. Ponderacions productores (III)

PROTECTOR	sp dominant	total sp	estat forestal	plançons	restes forestals	pendent	proxim pistes	relació A/P	Ponderacions
sp dominant	0.069	0.035	0.059	0.137	0.092	0.159	0.040	0.170	0.095
Total sp	0.137	0.070	0.059	0.137	0.074	0.136	0.040	0.127	0.098
Estat forestal	0.274	0.282	0.237	0.219	0.184	0.205	0.360	0.297	0.257
Plançons	0.014	0.014	0.030	0.027	0.046	0.045	0.020	0.014	0.026
Restes forestals	0.274	0.352	0.475	0.219	0.368	0.205	0.360	0.212	0.308
Pendent	0.010	0.012	0.026	0.014	0.041	0.023	0.020	0.011	0.019
Proxim pistes	0.206	0.211	0.079	0.164	0.123	0.136	0.120	0.127	0.146
Relació A/P	0.017	0.023	0.034	0.082	0.074	0.091	0.040	0.042	0.050

Taula 9. Ponderacions protectores (III)

De cara a l’anàlisi encara cal remarcar un pas. Les ponderacions que s’han utilitzat són les obtingudes multiplicades per 10, perquè d’aquesta manera els valors obtinguts són números majors que 1.

Finalment s’utilitzen els valors de les ponderacions següents:

Ponderació productor

Paràmetre	ponderació
sp dominant	1.088
total sp	0.806
estat forestal	4.204
plançons	0.517
restes forestals	0.752
pendent	2.630
proxim pistes	0.880
relació A/P	0.232

Ponderació conservador

Paràmetre	ponderació
sp dominant	0.951
total sp	0.976
estat forestal	2.570
Plançons	0.263
restes forestals	3.081
Pendent	0.195
proxim pistes	1.460
relació A/P	0.504

ANNEX 10. Matriu 1 (Rodals amb les seves característiques)

Aquesta matriu representa les dades més importants recollides en l’inventari de camp, informació que s’ha utiltzat en l’anàlisi. Els rodals estan en diferents colors segons si són productors (negre), AIEN (verd) o àrees destinades a la conservació del sòl (vermell). Cal tenir present que els rodals 12, 13, 14, 36, 65 estan com a productors però la presència en ells de fauna d’interès els faria entrar dins la categoria de AIEN (caldria un estudi més exhaustiu).

La descripció dels camps que conté és la següent:

Identificador de rodal: Són els codis dels rodals
Nom àrea
Orientació
Pendent, en graus
Sp predominant: es correspon amb l’espècie en major abundància del rodal.
Regular/Irregular: Defineix l’estructura de la massa boscosa. Regular es correspon amb masses de diàmetres i alçades molt semblants, i irregular si aquestes són diferents.
Altres espècies: És una dada que fa referència a la diversitat de l’estrat arbustiu. Es compten les espècies del rodal diferents a la predominant.
Abundància altres sp: És el nombre total d’espècies diferents a la predominant.
Estat forestal: Es refereix a una classificació forestal que té en compte les característiques del bosc i sobretot el grau de maduresa d’aquest. Les diferents possibilitats són: - Tallat

- Jove dens

- Jove aclarit

- Madur dens

- Madur aclarit

- Devesa

- Bosc Vell

Presència de plançons: Mesura de l’abundància de plançons. Gradació de 0 a 5, segons: 0-inexistent; 1-rar; 2-escàs; 3-freqüent; 4-abundant; 5-dominant.
Branques: Indica l’abundància de branques. La gradació és de 0 a 3, segons: 0-inexistent; 1-escàs; 2-freqüent; 3-abundant.
Troncs amb escorça, sense escorça i podrits. La gradació és de 0 a 3, segons: 0-inexistent; 1-escàs; 2-freqüent; 3-abundant.
Soques amb escorça, sense escorça i podrides. La gradació és de 0 a 3, segons: 0-inexistent; 1-escàs; 2-freqüent; 3-abundant.
Processos erosius: indicador de l’estabilitat del sistema edàfic. Es contemplen tres tipus:

en massa
aixaragallaments
solcs

Pedregositat: Mesura en tant per cent de la presència de roques en el rodal.
Aigua/Molleres: Indicació de la presència dins el rodal de zones amb aigua.
Relació A/P: És el cocient entre l’àrea del rodal i el seu perímetre. Representa una mesura de compactació del rodal. Aquestes dades han estat obtingudes amb l’Idrisi, i la gradació és de 1 a 10 (de menys a més compactes).

MATRIU 1

ANNEX 11. Matriu 2 (Fórmula productora)

Algunes dades d’aquesta matriu s’enllacen amb la matriu 1 segons les taules de transformació, que sorgeixen a partir de l’enquesta delphi.

Enumeració dels paràmetres amb les seves taules de transformació:

Espècie dominant:

Espècie	Valor productor
Aalba/Punci	3
Abies alba	3
Betula pendula	2
Betula pubescens	2
Pinus sylvestris	3
Pinus uncinata	5
P syl/A alba	4
P un/P syl	4

Número d’espècies arbòrees:

Nº sp	Valor productor
1	4
2	5
3	4
4	3
5	2

Estat forestal:

Estat forestal	Valor productor
Bosc vell	3
Jove aclarit	4
Jove dens	3
Madur aclarit	5
Madur dens	3
M i j dens	3
Regeneració	1
Tallat	4
Devesa	1

Presència de plançons:

Abundància plançons	Valor productor
0	1
1	2
2	3
3	4
4	5
5	3

Restes forestals: es troba fent la mitjana dels valors de: troncs amb escorça, sense escorça, podrits, soques amb escorça, sense escorça i podrides.

branques	Valor productor
0	1
1	4
2	3
3	1

Troncs		Valor productor
Amb escorça	0	1
	1	2
	2	3
	3	4
Sense escorça	0	1
	1	3
	2	4
	3	5
Podrides	0	1
	1	1
	2	2
	3	3

Soques		Valor productor
Amb escorça	0	1
	1	1
	2	2
	3	2
Sense escorça	0	1
	1	1
	2	2
	3	2
Podrides	0	1
	1	1
	2	2
	3	2

Pendent:

pend pedr		Valor productor
0		5
7		4
13		3
19		2
25		2
31		1

pend no pedregos	Valor productor
0		5
9		4
17		3
25		2
33		2
41		1

Distància a pistes: Paràmetre trobat a partir de l’anàlisi amb Idrisi.

Distància a pistes (m)	Valor productor
0-50	5
50-100	4
100-150	3
150-200	2
>200	1

Relació àrea/perímetre:

Relació A/P	Valor productor
1	1
2	1
3	2
4	2
5	3
6	3
7	4
8	4
9	5
10	5

El valor total es troba a partir de la fórmula:

Valor productor = [Sp dominant]x1.088 + [nºsp arbòrees]x0.806 + [estat forestal]x4.204 + [plançons]x0.517 + (( [total troncs] + [branques] + [total soques] )/ 7) x 0.752 + [pendent]x2.63 + [dist.pista]x0.880 + [relació A/P]x0.232

Vist en la matriu s’obté sumant les columnes 3, 5,7,9, 18, 20, 22, 24

MATRIU 2

ANNEX 12. Matriu 3 ( Fórmula protectora )

Algunes dades d’aquesta matriu s’enllacen amb la matriu 1 segons les taules de transformació, que sorgeixen a partir de l’enquesta delphi.

Enumeració dels paràmetres amb les seves taules de transformació:

Espècie dominant:

Espècie	Valor productor
Aalba/Punci	4
Abies alba	2
Betula pendula	4
Betula pubescens	4
Pinus sylvestris	3
Pinus uncinata	4
P syl/A alba	4
P un/P syl	4

Número d’espècies arbòrees:

Nº sp	Valor productor
1	4
2	5
3	4
4	3
5	2

Estat forestal:

Estat forestal	Valor productor
Bosc vell	5
Jove aclarit	2
Jove dens	1
Madur aclarit	3
Madur dens	2
M i j dens	2
Regeneració	1
Tallat	2
Devesa	4

Presència de plançons:

Abundància plançons	Valor productor
0	1
1	3
2	5
3	5
4	3
5	1

Restes forestals: es troba fent la mitjana dels valors de: Branques, troncs amb escorça, sense escorça, podrits, soques amb escorça, sense escorça i podrides.

branques	Valor productor
0	1
1	2
2	3
3	4

Troncs				Valor productor
Amb escorça		0		1
		1		1
		2		2
		3		3
Sense escorça		0		1
		1		2
		2		3
		3		4
Podrides		0		1
		1		3
		2		4
		3		5
Soques			Valor productor
Amb escorça	0		1
	1		1
	2		1
	3		1
Sense escorça	0		1
	1		1
	2		2
	3		2
Podrides	0		1
	1		1
	2		2
	3		3

Pendent:

pend pedr		Valor productor
0		5
7		4
13		3
19		2
25		2
31		1

pend no pedregos	Valor productor
0		5
9		4
17		3
25		2
33		2
41		1

Distància a pistes: Paràmetre trobat a partir de l’anàlisi amb Idrisi.

Distància a pistes (m)	Valor productor
0-50	1
50-100	2
100-150	3
150-200	4
>200	5

Relació àrea/perímetre:

Relació A/P	Valor productor
1	1
2	1
3	2
4	2
5	3
6	3
7	4
8	4
9	5
10	5

El valor total es troba a partir de la fórmula:

Valor protector =[Sp dominant]x0.951 + [nºsp arbòrees]x0.976 + [estat forestal]x2.57 + [plançons]x0.263 + (( [total troncs] + [branques] + [total soques] )/ 7) x 3.081 + [pendent]x0.195 + [dist.pista]x1.46 + [relació A/P]x0.504

Vist en la matriu s’obté sumant les columnes 3, 5,7,9, 18, 20, 22, 24

MATRIU 3

ANNEX 13. Matriu 4 (Obtenció de la vocació de cada rodal )

CODI RODAL	Total productor	Total protector	Valoració productora	Valoració protectora	Val prod - Val protect	Vocació
5	36.15	20.09	5	2	-3	Productor
6	35.72	17.51	5	1	-4	Productor
7	39.67	22.62	7	3	-4	Productor
8	40.53	20.61	7	2	-5	Productor
9	42.29	27.35	8	6	-2	Productor
10	40.53	22.07	7	3	-4	Productor
11	40.57	22.99	7	3	-4	Productor
12	45.05	27.40	9	6	-3	Productor
13	41.20	29.54	7	7	0	Productor
14	38.03	28.47	6	6	0	Productor
15	31.90	21.59	3	3	0	Productor
16	44.12	24.73	8	4	-4	Productor
17	38.70	25.35	6	5	-1	Productor
18	38.56	25.48	6	5	-1	Productor
19	38.61	19.61	6	2	-4	Productor
20	38.89	24.20	6	4	-2	Productor
21	30.57	26.07	3	5	2	Productor
22	25.06	22.64	1	3	2	Productor
23	38.61	19.61	6	2	-4	Productor
24	29.83	28.08	2	6	4	AIEN
25	33.97	20.56	4	2	-2	Productor
26	32.05	22.70	3	3	0	Productor
27	34.29	24.35	4	4	0	Productor
28	34.60	21.91	4	3	-1	Productor
30	31.23	25.14	3	4	1	Productor
31	37.59	35.41	6	10	4	AIEN
32	37.94	27.99	6	6	0	Productor
33	41.86	29.14	8	6	-2	Productor
34	46.16	32.35	9	8	-1	Productor
35	31.77	21.97	3	3	0	Productor
36	36.17	24.86	5	4	-1	Productor
37	37.29	25.32	6	5	-1	Productor
39	43.76	28.88	8	6	-2	Productor
40	39.31	32.15	6	8	2	Productor
41	36.67	29.16	5	6	1	Productor
42	40.75	31.59	7	8	1	Productor
46	38.82	32.53	6	8	2	Productor
52	40.44	26.42	7	5	-2	Productor
53	27.89	24.44	2	4	2	Productor
54	45.59	30.46	9	7	-2	Productor
55	44.47	28.97	9	6	-3	Productor
56	45.56	32.71	9	8	-1	Productor
57	37.49	27.47	6	6	0	Productor
58	48.92	33.49	10	9	-1	Productor
59	48.26	32.92	10	8	-2	Productor
60	46.86	31.96	10	8	-2	Productor
61	43.85	32.22	8	8	0	Productor
62	34.51	27.61	4	6	2	Productor
63	37.05	28.75	6	6	0	Productor
64	37.18	27.01	6	5	-1	Productor
66	37.61	36.98	6	10	4	AIEN
67	33.95	26.73	4	5	1	Productor
68	42.05	28.93	8	6	-2	Productor
69	35.21	27.76	5	6	1	Productor
71	33.73	28.05	4	6	2	Productor
72	31.74	24.09	3	4	1	Productor
73	34.15	29.59	4	7	3	AIEN
74	41.71	29.21	7	7	0	Productor
75	31.97	24.60	3	4	1	Productor
76	32.08	27.61	3	6	3	AIEN
77	32.05	29.52	3	7	4	AIEN
78	31.97	24.60	3	4	1	Productor
79	34.56	27.30	4	6	2	Productor

Taula 10. Vocació dels rodals

ANNEX 14. ENQUESTA DELPHI

A l’atenció de....................

Amb l’objectiu de realitzar una valoració qualitativa de les diferents masses boscoses de la forest 146 de Ribalera, hem decidit de crear una fórmula que inclogui diferents paràmetres i que, mitjançant la ponderació i combinació d’aquests, ens permeti assignar la vocació òptima a cada rodal. Els rodals que entren en joc en la valoració són els potencialment productors, ja que mitjançant aquesta anàlisi podrem esbrinar si contenen valors ecològics prou remarcables com per justificar la seva protecció i conservació. Per tant hauria de ser aquesta fórmula la que ens doni la base per a la nostra proposta de planificació.

És una fórmula molt senzilla, ja que simplement ens permetrà conèixer quines masses són importants de protegir i per altra banda coneixerem quines àrees tenen a priori un bon potencial productor (sense entrar en l’anàlisi quantitativa que requereix d’un Projecte d’ ordenació forestal). La combinació dels valors obtinguts per a cada rodal, valors fustaners i valors ecològics, ens permetrà d’entrada conèixer quines àrees han de tenir clarament una protecció i quines àrees han de tenir clarament una vocació fustanera. Amb les àrees intermitjes, en les que sigui tan elevada la potencialitat fustanera com la riquesa ecològica, procedirem posteriorment a una anàlisi individualitzat en el que un seguit de paràmetres complementaris ens ajudaran a discernir l’ús que hauran de tenir aquestes parcel.les.

Les valoracions qualitatives poden ser força subjectives, però com han de ser a la força la nostra eina de treball en aquest estudi, trobem necessari intentar d’objectivitzar-les. A aquest efecte uns trasmetem aquestes notes, per tal que a mode d’enquesta delphy, ens corregiu els nostres valors al vostre entendre.

(els valors van de 1 a 5)

		La nostra proposta	La vostra opinió	La nostra proposta	La vostra opinió
		Qualitat fustanera		Qualitat ecològica
Espècie dominant	Pi negre (Pu)	5		5
	Pi roig (Ps)	3		3
	Avet (Aa)	2		3
	Bedoll (Bp)	1		2
	Mixte (Pu + PS)	3		1
Nombre d’espècies arborees	1	5		1
	2	4		2
	3	3		3
	4	2		4
	5	1		5
Estat forestal	Tallat	1		1
	Jove dens	3		2
	Jove aclarit	3		2
	Madur dens	4		4
	Madur aclarit	5		4
	Tipus devesa	1		4
	Bosc vell	1		5
Presència plançons (0-5)	0	1		1
	1	2		2
	2	2		3
	3	3		3
	4	4		3
	5	5		3

Presència de restes vegetals	Troncs sencers amb escorça	1		3
	Troncs sencers sense escorça	1		4
	Troncs sencers podrits.	1		5
	Soques amb escorça	1		3
	Soques sense escorça	1		4
	Soques podrides	1		5
	branques	1		5
Pendent en terreny pedregós	0-6º	5		5
	7-12º	4		4
	13-18º	3		3
	19-24º	2		2
	25-30º	1		1
Pendent en terreny no pedregós	0-8º	5		5
	9-16º	4		4
	17-24º	3		3
	25-32º	2		2
	33-40º	1		1
Proximitat a pistes	0-50m	5		1
	50-100m	4		2
	100-150m	3		3
	150-200m	2		4
	>200m	1		5

Un cop valorades cadascuna de les possibilitats de cada paràmetre, ens queda ponderar els paràmetres entre ells per a cadascuna de les dues funcions.

	QUALITAT FUSTANERA	QUALITAT ECOLÒGICA
Sp. Predominant	10	10
Suma d’espècies	2	8
Estat forestal	8	10
Plançons	6	2
Restes forestals	2	8
Pendent	4	-
Proximitat a pistes	7	1
Relació area-perimetre	1	7

Amb aquestes valoracions i ponderacions, construirem dues fórmules que ens ajudaran a classificar els rodals, i amb la vostra ajuda aquesta classificació sera més realista. Gràcies.

ANNEX 15. MAPES

A continuació es presenta una relació dels mapes que s’han presentat.

MAPA 1. DELIMITACIÓ DE L’ÀREA D’ESTUDI

Presentat a escala 1:25000

MAPA 2. TOPOGRÀFIC DE L’ÀREA D’ESTUDI

A escala 1:15000 es presenta el mapa amb les corbes de nivell d’orígen 1:50000 (equidistància de 20 m), les fites més destacables, les pistes, la xarxa hídrica, les principals construccions, tot damunt l’ortofotomapa amb els límits de l’àrea d’estudi.

Aquest mapa té la finalitat de presentar les principals característiques topogràfiques de la Ribalera. D’aquesta manera es poden distingir tres grans zones: el serrat del castenàs (oest), el serrat de Castellarnau (est) i la serra del Collar (nord). Així es poden distingir dues valls de gran qualitat paisatgística que són el barranc de Tressó (entre el Castenàs i Castellarnau) i la vall de Sta Magdalena (a l’est de Castellarnau).

MAPA 3. MAPA DE VEGETACIÓ

Presentat a escala 1:25000

MAPA 4. ÀREES SENSIBLES PER A LA FAUNA AMENAÇADA

Es presenten les àrees sensibles per a la fauna amenaçada. És una localització general sense distingir entre els diferents tipus d’hàbitats. Aquestes àrees han estat definides a escala 1:25000 a partir dels criteris i recomanacions de Jordi Canut, cap de fauna del parc nacional d’aigües tortes.

Aquestes àrees estaran integrades en el mapa final. Cal tenir en compte que aquestes zones passaran a ser àrees d’interès a evolució natural per tal d’establir un nivell de protecció.

MAPA 5. ZONIFICACIÓ DE LA CUP 146 (RIBALERA)

En color verd es presenten els rodals sotmesos a estudi; en groc els prats i les pastures; en marró les àrees destinades a conservació del sòl directament a causa del seu elevat pendent o pedregositat; en gris es presenten els enclavats.

Presentat a escala 1:25000

MAPA 6. CODIFICACIÓ DELS RODALS SOTMESOS A ESTUDI

Aquest mapa pretén ser una eina per identificar els rodals d’estudi i alhora poder localitzar la informació de cada rodal presentada en la Matriu 1 (veure annex 10).

Presentat a escala 1:25000

MAPA 7. DEFINICIÓ VOCACIONAL DELS RODALS SOTMESOS A ESTUDI

Representa gràficament els resultats obtinguts en l’anàlisi. D’aquesta manera hem obtingut noves àrees destinades a conservació del sòl, àrees amb vocació productora i àrees catalogades com d’interès per a evolució natural.

Presentat a escala 1:25000

MAPA 8. GRADACIÓ DE LA QUALITAT FUSTANERA DE LES ÀREES AMB VOCACIÓ PRODUCTORA

Gradació de colors a partir dels valors totals trobats en la matriu 2 (veure annex 11).

Presentat a escala 1:25000

MAPA 9. DELIMITACIÓ DELS USOS DEL SÒL AL BOSC DE LA RIBALERA

Explicat en l’apartat d’anàlisi de les vocacions dels usos fustaners.

Presentat a escala 1:15000.